La idea és la creació d’un artefacte compost per esferes de vidre de 20 cm, aquestes en un nombre de nou, estaran en contacte entre elles sobre una base quadrada en posició horitzontal i a una alçada similar a la de qualsevol taula. Per la part inferior de cada esfera s’emetrà la imatge en vídeo d’un mitjà de difusió de les xarxes socials resultant aquesta imatge distorsionada per la mateixa esfera.Aquest artefacte se situarà en un habitacle obscur, totes les esferes emetran alhora vídeos extrets de les xarxes amb el so corresponent. Els temes que he pensat per aquest projecte serien el sexe (que ocuparia l’esfera central), i vídeos amb versions contraposades de la guerra, la ciència, l’art i la política.
Imatge d’una esfera de vidre.
Imatge del pedestal de vidre.
Les següents captures corresponen al vídeo de sexe explícit.
Per emular l’efecte he utilitzat un mòbil i amb una cartolina he fet un forat corresponent a les mides del pedestal, com es pot veure en les següents imatges.
En relació amb la posició espacial de la mirada, les esferes mostren deformacions visuals del vídeo com podem veure a continuació.
En certes posicions l’esfera fa la funció de lupa permetent visualitzar la conformació física de la imatge a través de la pantalla.
Visualització del vídeo en l’esfera des d’una posició zenital.
En aquest punt estic valorant posar-li un títol provocatiu a l’obra com “L’origen del món”, i l’estètica externa del cubicle.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Lluís, jo com l’Ana Maria, també he pensat, d’entrada, que nou àudios podrien ser massa àudios… Naturalment, ho deus tenir ben estructurat, però, jo -en un projecte com el teu- em proposaria contrastar continguts. Per exemple, amb alguna melodia simple, simplista -si vols- (no sé… des d’una cançó de bressol fins a una sintonia publicitària) per evidenciar que creiem saber per on van les coses quan, realment, tot és molt més complex i també manipulable.
Amb moltes ganes de veure resultats!
Moltes gràcies pel consell, a la fi el tema àudio ha estat al que més voltes li he donat.
Hola Lluís,
Deunido quina peça, visualment impactant és, i tinc molta curiositat per veure com la desenvolupes al complet a nivell tècnic.
La idea de jugar amb al deformació de la imatge sobre l’esfera em recorda a una peça de la jove Yayoi Kusama, l’any 1969. La peça en qüestió fou una instal.lació que s’ubicà a les afores de la Biennal de Venècia, es titula Narcissus Garden:
D’altra banda, volia preguntar-te, en el cas dels vídeos de sexe, faries alguna referència crítica a la indústria de la pornografia o només parlaries de ‘sexe’ en general?
També afegir que estic d’acord amb el Frederic en que potser tots els audios reproduint-se a l’hora podria ser massa, potser podries jugar amb els volums de cadascun i amb els punts des dels que s’emet el so.
Endavant i ànims en la recta final del projecte :)
J
Ui! No s’ha copiat la fotografia de la peça de Kusama, et deixo un link:
https://historia-arte.com/obras/jardin-de-narcisos
J
Hola Judit,
Moltes gràcies per la teua aportació, en relació al sexe i el porno, cal pensar que bé lligat al desenvolupament d’internet (hotmail), el títol de l’obra pot fer referència al quadre de Courbet, però he tractat de crear un obra d’interacció amb l’espectador i interpretació oberta. En l’aspecte sonor, a la fi he optat justament pel que proposes.