Bischofberger U (2024) YO carne, dibujo en papel fotografiado de un símbolo de MI (Arte digital). Esta obra es un baile triste. Es azul, pero triste. Y la que pongo a continuación, un poco confusa. Su fondo, en blanco y negro, algo monótono. En conjunto, bastante tétrica. Pero…
Bischofberger U (2024) YO carne, dibujo en papel fotografiado de un símbolo de MI (Arte digital). Esta obra es…
Bischofberger U (2024) YO carne, dibujo en papel fotografiado de un símbolo de MI (Arte digital). Esta obra es un baile triste. Es azul, pero triste.
Y la que pongo a continuación, un poco confusa. Su fondo, en blanco y negro, algo monótono. En conjunto, bastante tétrica. Pero bueno… aquí la pongo y aquí se queda. Es mi trabajo de vídeocreación y lo promociono, por supuesto que lo promociono. Como que me ha costado dios y ayuda hacerlo. Y muchos cafés. Y aún ahora, me da aprehensión ponerla, pero es un hecho cierto e ineludible: enfrentarse uno mismo a su carácter temporal y limitado… Serendipias del lenguaje: que no digo ilimitado, sino “y limitado”.
21 – L’assaig general de la vídeoescultura de la Venus anorèxica: El vídeo capturat durant l’assaig general de l’acció dura més de 20 minuts, per tant es farà un resum (adjuntat a continuació): Llort-Figuerola_Jordi_PR4 Fitxa tècnica del resum de les PARTS I, II i III: Títol: Vídeo resum…
21 – L’assaig general de la vídeoescultura de la Venus anorèxica: El vídeo capturat durant l’assaig general de l’acció…
21 – L’assaig general de la vídeoescultura de la Venus anorèxica:
El vídeo capturat durant l’assaig general de l’acció dura més de 20 minuts, per tant es farà un resum (adjuntat a continuació):
La intencionalitat és resumir en l’acció la cosificació de la dona, retallant el fang de la Venus de Willendorf per emergir la silueta anorèxica de Sacha.
Contorn del fang a retallar en l’acció.
Frames del vídeo:
Frames de la performance “La Venus de moda”.
Bonus:
En finalitzar i encendre’s els llums s’han realitzat dues captures, una de l’assaig (perfil i massa de la Venus de Willendorf) i l’altre de l’acció definitiva (perfil de noia amb anorèxia).
Fotos del fang projectat.
22 de gener de 2024.
25 – ANNEX II: Sacha damunt de la Venus de Willendorf.
Frames finals de la realització del volum de Sacha damunt de la Venus de Willendorf:
Sacha damunt Willendorf_La Venus de moda.
Per tal de coure-ho al forn i a 1800º, i per a que hi entri; s’ha de separar la silueta en dues planxes, ho fem amb un cartró. Després es treuen les deus parts i es deixen reposades horitzontalment, tancades amb bosses que anirem humitejant cada dos dies amb un vaporitzador.
Detall de les dues part, per una bona cuita al forn de ceràmica.
La peça del meu treball anirà dirigida a realitzar una videoinstal·lació pensada per ser projectada en una sola pantalla (monocanal). La idea tal i com he comentat al forum estarà centrada en el Cicle de la vida. Començaria amb una introducció visual, que servís per informar sobre…
La peça del meu treball anirà dirigida a realitzar una videoinstal·lació pensada per ser projectada en una sola…
La peça del meu treball anirà dirigida a realitzar una videoinstal·lació pensada per ser projectada en una sola pantalla (monocanal). La idea tal i com he comentat al forum estarà centrada en el Cicle de la vida.
Començaria amb una introducció visual, que servís per informar sobre el concepte central.Explorar el cicle de la vida desde la concepció fins la vellesa; destacant-ne la interconnexió i la continuïtat. Busco, transmetre emocions com: sorpresa , nostàlgia… i provocar en l’espectador un moment de reflexió, en una obra inmersiva i visual.
En aquest moments, estic el.laborant el disseny dels esbossos. Estic dibuixant en un format DIN A4,els esbossos orientatius que posteriorment he traslladat a un format 40x 30cm. En ells he representat, moments o seccions, que reflexin les diferents etapes del cicle de la vida(1).Entre cada etapa intentaré intercalar imatges com vídeos de timelapse, d’elements naturals,o objectes que es poden relacionar amb el pas del temps i que guiïn els espectadors durant el procés.
Guió visual:
El vídeo comença amb imatges de nadons en el naixement, a mesura que avancen les imatges, els nadons es tornen nens i comencen a fer els seus primers passos: nens saltant, jugant, plorant, ( colors vius ). Seguidament, ens tornem adolescents i aprenem a enamorar-nos: Seqüències dinàmiques que representin la cerca d’identitat, i les possibilitats de futur. Maduresa i responsabilitats: escenes quotidianes , relacions familiars, elements que simbolitzin la responsabilitat. Finalment la vellesa i reflexió: Imatges que reflecteixin la saviesa acumulada, moments tranquils i reflexius.
Per a la realització d’aquesta idea,utilitzaré projeccions de vídeo, elements visulas i sonors per crear ambients diferents, en les etapes de la vida.
Possibilitat de presentació de la peça:
M’agradaria jugar amb l’espai i poder interaccionar amb l’espectador.Organitzar la videoinstal.lació de manera que les seqüències del vídeo segueixin un ordre lineal, permeten que els espectadors segueixin de manera natural la progressió del cicle de la vida. Els espectadors podrian estar drets mentre experimenten la instal.lació, d’aquesta manera poden interactuar amb diferents perspectives i angles de visualització.
Intentaré que les transicions entre les etapes, siguin suaus i coherents per mantenir la connexió emocional del espectador i els permeti reflexionar.
Equipament necessari perquè la projecció i reproducció del contingut sigui efectiva:
1- Un ordinador, per seleccionar les imatges,que tingui un software, per preparar i editar el contingut abans de la presentació.
2-Projector
3-Un Micròfon, perquè l´audio sigui clar i nítid
4-La pantalla o superfície de projecció serà en aquest cas una pared blanca
5-Dispositius d’emmagatzematge:(discs durs externs o memòries USB)per emmagatzemar i transportar el contingut de vídeo.
6-Un mòbil, em pot ajudar a transferir i reproduir el contingut, així com seleccionar la musica
Fases de producció
1- En primer lloc, una vegada fet l’esbós i decidit les imatges corresponents, realizaré el vídeo a l’ordinador.
2-Posteriorment aquest vídeo es projectarà amb l’ajuda d’un projector a una pared blanca(intentant evitar les rugositats per no distorsionar la imatge).
3- Al mateix temps que la videocreació es projecta,es gravarà amb el mòbil
4-Una vegada gravada al mòbill, la videoinstal.lació, en el procés de postproducció, s’hi afegirà la música, perquè el vídeo final, el so sigui més clar.
5-La llum també es retocarà per crear en el vídeo un atmósfera acord amb la temàtica de la videoinstal·lació.
Dubtes:
És la primera vegada que realitzo una videoinstal.lació, i em preocupa el color i la “brillantor, per garantir que la projecció es vegi com tinc previst. Penso que la il.luminació de l’entorn em pot ajudar. També tinc dubtes sobre la reproducció continuada del contingut i la gravació simultània.
Un dels reptes que tinc que treballar és el muntatge i desmuntatge per poder adaptar el temps a cada espai.
INDEX
1-Esbossos que representan les diferents etapes del cicle de la vida i m’ajudaràn a seleccionar le imatges finals per a construir el vídeo:
18- Continuació de la Part I – Inici de l’acció: En les accions, vaig vestit de negre per camuflar-me amb el fons. Alhora també com un botxí “a sou” del patriarcat, amb un ganivet de caçador, que retalla al seu gust impunament i sense escrúpols el cànon de…
18- Continuació de la Part I – Inici de l’acció: En les accions, vaig vestit de negre per camuflar-me…
18- Continuació de la Part I – Inici de l’acció:
Frames del mur de fang per “La Venus de moda”.
En les accions, vaig vestit de negre per camuflar-me amb el fons. Alhora també com un botxí “a sou” del patriarcat, amb un ganivet de caçador, que retalla al seu gust impunament i sense escrúpols el cànon de bellesa.
Vídeo de l’acció inicial: Construcció del mur d’argila blanca, dins la cova. En el Post 6 s’adjunten fragments, ja que l’acció de construcció del mur dura 20 minuts. Vídeo de 0′ 34” que resumeixen l’obertura i apilament d’argila, uns curts fragments videogràfics dels 20′ de duració total.
Fitxa tècnica del vídeo preparatiu, mur de fang:
Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
Títol: Vídeo de preparació del mur per La Venus de moda.
Any: 2024.
Duració: 00′ 34’’.
So: Estèreo (ambiental amplificat).
Color: RGB (digital).
19- Part II – La vídeoescultura de la Venus de Willendorf.
La segona part, i sense moure’s de l’escena del mur creat, consisteix en realitzar una còpia de la Venus de Willendorf per mitjà del fang apilat. Com un baix-relleu on l’argila surt a mimetitzar les formes projectades, una imatge projectada que s’expandeix en la profunditat i textures de la superfície que muta constantment de forma gràcies a l’acció física del performer.
Argila amontegada ràpidament amb la forma de la Venus de Willendorf i projeccions damunt d’aquesta.
Es realitzen dos vídeos de resum d’aquesta primera vídeoescultura performativa.
Fitxa tècnica – Vídeo resum realitzant el mur de fang:
Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
Títol: Resum de la vídeoescultura(live) sobre la Venus de Willendorf.
Any:
Duració: 00′ 36’’.
So: Estèreo (ambiental amplificat).
Color: RGB (digital).
Vídeo resum:
.
Fitxa tècnica – Vídeo Short del mur de fang (curt):
Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
Títol: Resum curt de la vídeoescultura(live) sobre la Venus de Willendorf.
Buenas noches, Jordi.
Como siempre, un trabajo riguroso, serio, profundo. A la vez, comentarte que no considero que sea positiva más que la visibilización de lo evitable por la voluntad humana… pero hay aspectos del psiquismo que más vale no convocar.
Seguramente, mi trabajo también te parece demasiado negativo, por llamarlo de alguna manera. Pero la muerte de un anciano, y lo soy porque estoy en el rango de edad, es, de algún modo, lo inevitable y, por mucha aprehensión que nos dé, se puede visibilizar sin ningún problema.
Imagino (y deseo, para que haya debate) que no estarás de acuerdo.
Hola, compis y Mari Carmen! Espero que, aunque sea público, me lo comentéis. No es por desanimaros, artistas, pero, por poner un ejemplo, andar por la calle a las tres de la mañana en donde yo vivo es hacer público tu cuerpo, pero en el vacío, por tanto,…
Hola, compis y Mari Carmen! Espero que, aunque sea público, me lo comentéis. No es por desanimaros, artistas, pero,…
Hola, compis y Mari Carmen!
Espero que, aunque sea público, me lo comentéis. No es por desanimaros, artistas, pero, por poner un ejemplo, andar por la calle a las tres de la mañana en donde yo vivo es hacer público tu cuerpo, pero en el vacío, por tanto, os animo a comentarme en público… es una forma de posibilitar que el software que habéis trabajado comience su aventura. Y ya sabemos que nuestras creaciones son aventuras que, a quien menos pertenecen, es a nosaltres (por aparcar la a y la o os robo la e, jeje). Espero que os guste mi cuerpo, espero que os guste mi pensamiento, espero que os guste yo: es lo único que tengo. (Ah, y por favor, Mari Carmen, no seas rácana con la nota, mujer… que las valencianas sois la luz y el amor, joder! Jaja)
Agradecimientos: os agradezco infinito, compañeros de videocreación del segundo semestre del curso 23.24, vuestra paciencia con mi enorme impertinencia. Pero, chicos y chicas, es que habláis muy poco. Es una suerte que la mayoría seáis viejos (o sea, mayores de 35) porque tengo entendido que los jóvenes ya no es que sean mudos, es que se han volatilizado (me lo ha contado mi hija, que también es una vieja mayor de 35, y lo veo porque es toda una vida con niños y adolescentes) así que, dentro de todo, hemos tenido suerte mutua. Lo cual es raro en los tiempos que corren…
Dedicatoria: a todos los ecuatorianos, que son el sol en envases salados y dulces a la vez… porque eso de que la Tierra está allí más alta es una panfollada que no tiene que ver con LO IMPORTANTE, que es cuidarla; lo que hay que hacer es portarse bien todos, y ya está.
He aquí el ABSTRACT DE YO CARNE/MENUDAS PINTAS
#De momento solo tags #Carne continuación de animal #Carne continuación de objeto #Carnes comestibles #Carnes habitadas #Carne con fecha de caducidad #Carne de pie #Carne tumbada #Yo Carne #Tú carne #Mi carne #Nuestra carne #Quiero comer carne #Carnívoros en acción firma la petición #Muerte #Yo no me pienso morir #Me muero #Bastet #Exclusión social #Vídeoinstalación #Edadismo #Tetas puñetas #Selfie 64 #Mujer mayor #Hipótesis de la abuela #Visibilizar la vejez #Visibilizar la muerte #Mujer y occidente #María del Carmen Redondo Oltra #La prudencia es vieja #Edadismo ay no me acuerdo si ya lo he puesto
He aquí los materiales o archivos fuente:
Archivos de la vídeoinstalación YO CARNE. Última entrega del Proyecto Vejez y Occidente, realizado por Úrsula Bischofberger Valdés y tutorizado por Lluc Mayol PalouziÉ. Vídeoinstalación hecha en el marco curricular de la clase de Vídeocreación de la UOC.
1. Bastet. “Bastet es una diosa de la mitología egipcia, también denominada Bast, cuya misión era proteger el hogar y simboliza la alegría de vivir, pues se considera la deidad de la armonía y la felicidad. Es la personificación de los cálidos rayos del Sol y ejercía sus poderes benéficos.” Google Arts and Culture, https://artsandculture.google.com/usergallery/AQLSmB89LzI8Iw, consultado el 21/01/2024
2. Selfie 64. Úrsula Bischofberger Valdés, mujer, 64 años.
3. Carne 2. Mi pie recorrido por una mosca. Reflexión: el pie que es mi carne para mí, es, a la vez, el territorio y el espacio material y objeto de la mosca.
4. Exclusión social.
5. Mi avatar. Avatar que creé para mí hace tiempo, aún me sirve.
6. Yo carne. VÍDEOINSTALACIÓN.
7. Yo carne 1. Yo golpeada por las inclemencias meteorológicas: se ve mi cabeza y mi pelo bajo los efectos del viento.
8. No sé. Torso de persona en blanco y negro aplicándose una masa untuosa en la tez.
Debatcontributions 1el YO CARNE/MENUDAS PINTAS. Crear mi propia videoinstalación. Trabajo final, materiales fuente y abstract hecho con tags
. Bischofberger Valdés says:
Visibilitat: Públic
Ah! sinceramente, no creo que a estas alturas de PECs os quede líbido… Pero si alguna os queda, os recuerdo que soy una señora y que todo lo que hago, hasta el momento, es por amor.
Por amor al arte.
Post 6 – Vídeoescultura performativa La Venus de moda 16 – Dibuix tècnic definitiu: Després del muntatge s’ha adaptat millor el desplegament del dibuix tècnic (alçat, planta i perfil amb especificació). 17 – Vídeo (proves) i més preparatius per assaig general: Fent les proves de l’assaig general per…
Post 6 – Vídeoescultura performativa La Venus de moda 16 – Dibuix tècnic definitiu: Després del muntatge s’ha adaptat…
Post 6 – Vídeoescultura performativa LaVenus de moda
16 – Dibuix tècnic definitiu:
Després del muntatge s’ha adaptat millor el desplegament del dibuix tècnic (alçat, planta i perfil amb especificació).
17 – Vídeo (proves) i més preparatius per assaig general:
Fent les proves de l’assaig general per realitzar amb èxit l’acció damunt del fang i la projecció, m’he adonat que al tallar els plàstics que envolten els blocs d’argila era molt interessant posar el focus no en la Venus sinó en un espai interior com les coves. Així doncs, el vídeo de projecció s’ha modificat en contingut visual i també en duració i ara dura 10 minuts, que crec que és un temps mínim que necessito per fer l’acció. Si necessito més temps, faré un pausat del vídeo amb el comandament del vídeoprojector.
Assaig general – Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.
Els estris: Un fang que s’extreu de la silueta de la Venus de Wilendorf, mentre es fa l’acció, amb un ganivet:
Estris i ganivet del Bufa. Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.
Proves: Vídeo de l’assaig general amb imatge de cova damunt del fang i reserva del mur tapant amb plàstic.
Assaig i guardar fang – Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.
18 – Inici de l’acció:
Frames de l’assaig general: Inici de l’acció, obrint els blocs disposats davant i neteja final del ganivet.
Mur de fang i netejant ganivet.
Vídeo de l’acció inicial: Construcció del mur d’argila blanca, dins la cova. S’adjunten fragments, ja que l’acció de construcció del mur dura 20 minuts.
Vídeo de 00’34” l’acció amb fragments dels 20′ que dura l’acció:
Post 5 de la vídeoescultura performativa La Venus de moda En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite de Pigmalió s’entrellaça en el concepte de l’home com a creador i a la dona com a criatura, o allò creat, jugant amb el binomi subjecte-objecte. Gràcies a la…
Post 5 de la vídeoescultura performativa La Venus de moda En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite…
Post 5 de la vídeoescultura performativa LaVenus de moda
En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite de Pigmalió s’entrellaça en el concepte de l’home com a creador i a la dona com a criatura, o allò creat, jugant amb el binomi subjecte-objecte. Gràcies a la companya Aïda, que comenta també;
“Pigmalió aconsegueix materialitzar la seva fantasia, de la mateixa manera que el cànon pretén crear una feminitat a mida”.
15 – L’escena i l’assaig de l’acció:
Preparatius de l’escena: Montant el suport dels 15 blocs de 12,5 Kg. amb lleugera inclinació.
Realitzant el sostre de cova: De color negre, per donar sensació orgànica i metaforitzant la Prehistòria, però també els mons interiors de l’experiència estètica de cadascú.
Comprant i posant-me la roba performativa:Second Skin, una segona pell negre per evitar destacar en l’acció vers la projecció i el fang.
Realitzant les proves de vídeo: Damunt de la tela negre i una foto de prova (i un apunt per una altre idea) damunt del meu cos vestit de negre.
Preparant la gravació: Pantalla de la càmera de captura, es tancaran totes les llums per la millor gravació de l’acció.
Tapant el terra i l’exterior: Es tindrà en compte de fer servir uns plàstics que amplifiquin el soroll de l’argila xocant al terra . Un fang que s’extreu de la silueta de la Venus de Wilendorf, mentres es fa l’acció.
Altres preparatius de l’acció han estat la creació d’una cova que permet una introducció a la Prehistòria mentre el performer comença l’acció preparant davant del públic la paret d’argila blanca.Preparatius de l’acció al local-taller de la Part Alta de Tarragona.
Me vas a perdonar, una vez más (y sé que tú eres de los que perdonan siempre, ¡cómo se agradece!) pero solo voy a contestarte a aspectos conceptuales, estoy demasiado cansada como para seguir tu hilo. Voy a llevarte la contraria, que es lo que, creo, se llama dialéctica, para aportarte algo.
1. Creo que podemos dejar en barbecho provisionalmente el mito de Pigmalión. Que han avanzado mucho las cosas, y ahora hay toda una cohorte de adolescentes de los que tenemos que ocuparnos… y tú tienes una en casa… que está tocando movil, hay que mirar al móvil y al móvil en mi opinión.
2. ¿Consideras la experiencia estética como subjetiva? Esta frase del mundo blanco y negro me encanta, pero no creo que el mundo blanco y negro apunte solo en la dirección, por ejemplo, de ver la realidad en sus extremos. Porque no hay un solo extremo: hay muchos. Por lo tanto, no veo la asociación del blanco y negro con la prehistoria.
3. ¿Tienes tiempo? Sí. Una persona como tú, de una dimensión interior eterna hacia dentro, y en muchos bloques paralelos, siempre lo tiene. Yo necesito hacer este curso de la fundación de los comunes, la revolución no era esto… https://aula.fundaciondeloscomunes.net/
Te dejo el enlace y ojalá fueras, yo voy a hacer el curso y, la verdad, has sido tú el que me ha redirigido a él. Por tu bondad, por tu amabilidad, por tu inteligencia, por tu tolerancia y porque tienes mucha sabiduría en el tándem que formas con tu obra.
Pero te envío el enlace por si te sirve, te lo paso por correo porque aquí no se me pega.
Tampoco. Pero yo lo voy a hacer. Trata acerca de las trampas que lo subliminal puede tender al ego, de cómo hay que estar alerta, de que no necesitamos entes protectores… de las dinámicas entre el control consciente y la pulsión, etc. etc. etc. Y sobre sexualidad, cómo no, pero entendida no como práctica, sino como forma de ser, como modo de estar.
Bueno, y sobre todo trata de cosas que no sé todavía y que no las puedo, siquiera, oler; por eso me gusta, por eso me va bien.
Algunes proves per realitzar les projeccions que seran el material per crear la peça de videoart. Després de dur a terme diferents intents per utilitzar programes avançats i fantàstics, he decidit, molt forçada per la situació, fer un collage de material fet; projeccions d’imatges i vídeos…
Algunes proves per realitzar les projeccions que seran el material per crear la peça de videoart. Després…
Algunes proves per realitzar les projeccions que seran el material per crear la peça de videoart.
Després de dur a terme diferents intents per utilitzar programes avançats i fantàstics, he decidit, molt forçada per la situació, fer un collage de material fet; projeccions d’imatges i vídeos sobre la joia d’estampes com a fil conductor, i tractar aquesta situació tan greu com delicada, d’abusos a menors, amb eines molt bàsiques a través d’un camí de descoberta .
Debatcontributions 1el Pràctica. Taller de videocreació.Seguiment 2 .
Ana María Serrano Pérez says:
Visibilitat: Públic
Elisa, ganes de veure’l acabat. És un tema dificilíssim. Abraçada
10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat? L’opció de fertilitat podria ser una fal·làcia de l’historiador (o presentisme), a més, apareixen exemples que despisten; com les Venus amb roba. A part, aquests relleus van ser arrencats del seu context original…
10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat? L’opció de fertilitat podria…
10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat?
L’opció de fertilitat podria ser una fal·làcia de l’historiador (o presentisme), a més, apareixen exemples que despisten; com les Venus amb roba. A part, aquests relleus van ser arrencats del seu context original de manera que ara es presenten com a objectes individuals tot i que en origen eren treballats directament sobre la roca de l’abric, per tant no tenim clar el context.
D’altra banda, ajuda al concepte de matriarcalisme que les figuretes siberianes de Malta i Buret solen estar vestides (Campàs, 2015). La també anomenada Venus de la Banya, presenta marcats els 12 cicles de la Lluna en un corn: Clàssicament s’ha explicat que són els cicles menstruals, però m’atreveixo a dir que són elements simbòlics de poder, un corn mana a la multitud, i una numerologia que ordena el temps, en un calendari matriarcal.
Possibles Venus matriarcals: 1, 2 i 3 – La Venus de moda.
Les tres imatges del possible matriarcat social de la Prehistòria:
Deixar clar que el vídeo (tal com s’ha comentat en els posts anteriors) només tindrà la imatge de la Venus de Willendorf i tres imatges d’anorèxia.
Segueixo en la crítica d’aquests discursos del Wikipèdia: “Se cree que es un símbolo de fertilidad, debido a los exagerados miembros de la fémina, que es representada en el proceso de dar a luz mientras está sentada en su trono.”
Per “donar a llum” és millor a gatzoneta (a cuclillas en castellà) i no pas sentada! Perquè no una trona de reina o governanta? A part, que no veuen els lleopards? Juro posar remei a aquests discursos/resolucions patriarcals.
2_ Venus (no trobada) però referenciada per l’artista Nina Paley:
Idèntiques a la deïtat de Babilònia anomenada Ishtar/Inanna/Ashtart (2000 aC.) o a Inanna (Reina del Cel) dels sumeris.
Sovint s’ha dit que eren simbologies de prostitució[1], però segueixo pensant que és una suposició patriarcal i heteronormativa. Perquè negar la dignitat i poder a aquestes imatges? No podem jutjar una acció postural d’una simbologia passada amb l’enteniment simbòlic actual; o sigui, tocar-se els pits no és una provocació (també digne de la pornografia) eròtica sinó més aviat un origen i aliment, un poder de la dona vers l’home.
Exactamen és un baix relleu sobre calcària, amb traces de mangra[2]. 440 mm. Abric Laussel, Haute-Garonne. Musée d’Auitaine, Bordeus.
Aquesta Venus en baix relleu, exposa Wikipèdia:
Segons Leroi-Gourhan estaríem davant dos símbols complementaris femenins, el bisó i les dones, l’home. Altres interpretacions més tradicionals, en canvi, relacionen a la «Dama de la Banya de Laussel» amb una deessa de la fertilitat, en la qual la banya representaria la cornucòpia de l’abundància, els forats de la menstruació simbolitzarien el cicle de la naturalesa, i la dona ofereix la seva ventre, els seus pits i la seva vulva com a generadors de vida, reforçat pel color ocre. Aquesta explicació és molt accessible al gran públic per la qual cosa és molt acceptada, però peca de presentista.
[2]Mangra: Mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro; cast. almagre, almazarrón.
11- Fitxa tècnica del vídeo de projecció:
Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
Títol: La Venus de moda; vídeo de projecció per l’acció.
Any: 2023.
Duració: 00′ 30’’.
So: Estèreo (ambiental amplificat).
Color: RGB (digital).
12- Escena i atrezzo:
Els 15 blocs de fang d’argila amb xamota, blanques. La xamota és fang cuit i es barreja amb el fang normal per donar-li consistència i aguantar millor les formes verticals, a part al coure’s es fa a alta temperatura; per tant és fang refractari. Les mides aproximades són de 40 cm. d’amplada, i 25 cm. d’alçada, amb un gruix de 12 cm., però el seu pes de 12,5 kilograms és per tenir-lo en compte!
Un esforç físic que formarà part de l’acció escultural metaforitzant el pigmalionisme. Pot ser també que talli (per la meitat de gruix) en directe algunes pastilles de fang (estris) amb un fil metàl·lic com els que s’utilitzen a ceràmica.
L’artista porta estris de ceramista, tot i que poden semblar eines d’agressió i no ens volem centrar en aquest aspecte (relacionat amb els feminicidis). Eines que es necessiten per fer l’acció:
Material per realitzar la vídeoescultura performativa La Venus de moda.
Un pedestal enmig de la sala/zona d’actuació, que servirà de suport de disposició dels blocs d’argila blanca i que posteriorment aguantarà els blocs d’argila durant l’acció de modificar-ne la forma projectada.
L’aparell de videoprojecció es situa frontalment al mig i damunt d’aquest el dispositiu mòbil que gravarà l’acció. El videoprojector reprodueix en bucle la imatge estàtica per tal de donar temps a esculpir-hi la silueta anorèxica.
La sala és lleugerament il·luminada en el punt central, damunt del bloc de fang a construir i a esculpir a posteriori. Aquesta llum s’apagarà i encendrà puntualment; encesa a l’inici durant el muntatge dels blocs de fang, i apagada mentre s’escolpeix el fang. El terra i el darrera queda a les fosques, amb l’ajut de teles negres. A part, el performer surt vestit de negre per tal de no influir en la projecció de la Venus de Willendorf.
Vestimenta i material per realitzar la vídeoescultura performativa La Venus de moda.
Amplificació de l’àudio ambiental capturat durant l’acció exercida damunt de la videoprojecció. Ara per ara, aquesta opció no es podrà realitzar en temps real, mentre faig la performance.
13- Desplegat tècnic:
Anteriorment, en els Comentaris de Proposta havia exposat l’evolució de la idea i lloc de realització, esbossats en la llibreta (exactament el dietari d’artista número 105 que tinc finalitzada i ja catalogada):
Llibreta i esbós per Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.
Esbós sense perspectiva axonomètrica però amb un croquis de dibuix tècnic (amb Illustrator) on es detalla l’alçat i la planta amb els seus respectius materials i mides de l’acció performativa:
Dibuix tècnic de la vídeoescultura performativa.
14- Altres casos d’anorèxia (sense pretendre ferir sensibilitats):
Informació disponible en xarxa, no està documentada amb citació a la bibliografia, només es posa l’enllaç com a consulta.
Deixar clar que aquestes imatges tenen el consentiment públic ja que les pacients han fet un favor a la causa en exposar el seu cas i consentint així la seva difusió per tractar i solucionar la problemàtica.
9- El mite de Pigmalió: Πυγμαλίων Gràcies a la companya Aïda Navarro Barba, afegeixo el mite de Pigmalió, que era un rei de Xipre que estava encegat i obsessionat per la bellesa escultòrica del cos femení, perdent el Nord, com ho ha estat/està encara avui en dia el…
9- El mite de Pigmalió: Πυγμαλίων Gràcies a la companya Aïda Navarro Barba, afegeixo el mite de Pigmalió, que…
Gràcies a la companya Aïda Navarro Barba, afegeixo el mite de Pigmalió, que era un rei de Xipre que estava encegat i obsessionat per la bellesa escultòrica del cos femení, perdent el Nord, com ho ha estat/està encara avui en dia el mascle d’Homo sapiens sapiens. Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual es correspongués amb el seu ideal de dona perfecta.
Mite de Pigmalió (Imatge d’una il·lustració del manuscrit de les metamorfosis d’Ovidi del segle XV).
D’aquest mite també procedeix el terme pigmalionisme, o atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres.
Mirar de no tornar a carregar, per tant no afegiré res més (ni gràfica ni tipogràficament) a la performance, ans el contrari, treballar amb la massa d’argila, però si que incorporaré la construcció del mur d’argila, per metaforitzar l’atracció per les estàtues i blocs de vida artificial; influenciat pel mite i el terme pigmalionisme.
Mantindré la sorpresa en la performativitat a La Venus de moda i seguiré amb la meva idea inicial de modificar la silueta (retallar com diu encertadament el company Frederic Melis) la figura grossa de la Venus de Willendorf que al contrari de Frederic si que veig semblança en la cosificació actual del mçón de la moda. És cert que els motius són diferents, una era el cos idealitzat per finalitats reproductives i l’actual és per finalitats estètiques, per tant és el cànon de bellesa canviant.
L’elecció de mantenir la sorpresa en la performance a La Venus de moda i la decisió de modificar la silueta de la Venus de Willendorf per mostrar com es cosifica actualment al món de la moda. Això dona una forma molt crítica i reflexiva de veure-ho. En general, vols parlar de feminisme i del cos de la dona, són temes delicats de tractar i el meu consell és que siguis el màxim d’entenedor possible amb relació a la bellesa o estètica.
Moltes gràcies Marina, demà faig la performance davant de la vídeoinstal·lació, i tindré en compte de ser simple en el discurs que estic tancant, però que encara mantenia obert per a la participació de l’Aula, ja que aquesta PAC requereix una col·laboració recíproca. Seguim!
Històricament i acadèmicament, i fins on jo sé, la Venus de Willendorf s’ha associat a la fertilitat.
La (nova)relació que vols proposar amb moda-anorèxia-cosificació-fascinacions-etc. forma part de la teva proposta i em sembla magnífic que desestimis la relació amb la fertilitat. La meva opinió és que, a partir de la projecció d’imatges i el retallat/intervenció a l’argila, ja estàs creant aquesta nova relació simbòlica que t’interessa presentar i no sé veure que afegir més referències pugui resultar fer-ho tot més clar o versemblant. Coincidesc amb la Marina que aquests són temes molt controvertits, tot i que no tenc cap dubte que ho faràs des del màxim respecte i sensibilitat. Del tema “mite Pigmalió” vigila que també s’ha associat a les altes capacitats que alguns estudiants o atletes creuen que tenen.
Com és normal i perquè ho estic veient des de fora, em costa una mica entendre l’associació Pigmalió-anorèxia-Willendorf-moda-cosificació en una videoescultura. Crec que tot és més simple. Ja et vaig expressar la meva opinió tendent al “menys és més”, fins i tot per a propostes artístiques.
A veure aquesta sorpresa… final… quin neguit! i moltes gràcies per la teva paciència i per voler tenir en compte les meves propostes ;-) Bona feina, Jordi!
Salut, company! (i bon dia de sant Antoni que aquí -a Mallorca-, és festa grossa i sonada!)
Molt bones Frederic, si, vaig llegir lo del concepte en l’esport professional (el conegut complexe dels esportistes d’èlit) com també el pigmalionisme que és el que m’ha motivat a incloure-ho (ja que no ho coneixi agens i crec que pateixo la fixació). M’explicaré millor; és una patologia d’atracció per les estàtues i que vull simbolitzar en la construcció inicial dels blocs d’argila, donant vida artificial per iniciar-hi posteriorment la projecció i després imatge fixa de la Venus mentre vaig modelant l’argila per esdevenir una silueta anorèxica.
Crec que és enriquir el discurs i trobar el perquè a les accions, així que continuo disposat a incloure el concepte a la pràctica. També vull deixar clar que m’ha servit de molt la teva aportació inicial, on detallava les Venus diverses i que volia incorporar cronològicament en videoprojecció. Tenies raó que era massa concepte i despistava.
El tema de la Venus de Willendorf i totes les estatuetes tampoc està clar que fossin només adoracions a la fertilitat, podria tractar-se de quelcom molt més potent, que l’Església i el patriarcat s’ha encarregat de tapar i eliminar. Podrien ser caps o persones conegudes d’una societat matriarcal de la Prehistòria (adjuntaré, en el 4art i últim post, una imatge i informació de les Venus en questió que he descobert).
La Venus, doncs, representa la forma de la dona (i el cànon) en aquelles societats prehistòriques, i parteixo d’aquesta per crear a temps real (performativa) el cànon actual; que ens ha portat a casos d’anorèxia i la indústria de la moda estrenyent les talles o Hollywood i els mass media en la propaganda “cosificadorament” esvelta de la dona.
Una última cosa; he exposat des d’un inici el tema del so/soroll i encara no tinc clar què fer. Si podeu valorar-ho, en el punt 7 del segon post de la Pràctica a Folio posava això:
7- El soroll d’ambient:
Inicialment, se sent els batecs d’un cor i es fa visible per primer cop la imatge de la Venus prehistòrica, en iniciar-se les superposicions de les tres noies anorèxiques apareix una música electrònica (a partir del minut 1’ 12’’). Creieu que una música pot ser massa invasiva i podria influenciar?
M’encantaria poder capturar el soroll que es fa en treballar l’argila blanca i en caure a terra, però malauradament no disposo del sistema de captura d’àudio prou professional, i per això s’ha imitat aquest so del fet de xocar fang blanc i terra en l’edició del vídeo de projecció, concretament en els titulars; en l’aparició del títol i dels crèdits finals.
Està ben clar. Has d’incorporar les referències que consideris més convenients al teu plantejament i idea. I, a més a més, em sembla formidable com has anat construint i iterant la teva proposta!
Ja, per acabar… amb això del fang, has mirat per aquí?, hi ha més de 80 sons relacionats amb el fang… qui sap, potser en pots reciclar/adaptar/aprofitar algun! https://sound-effects.bbcrewind.co.uk/search?q=mud
Moltes gràcies Federic, aquest sons m’aniràn bé per fer la postproducció segurament, ara que com a sons de fons també podrien inspirar-me ja que et transporten a temps antics i arrelen com el fang primigèni. Moltes gràcies, a més, no coneixia aquesta pàgina.
Hola Jordi i Frederich, associo Pigmalió al concepte d’home com a creador i a la dona com a criatura (allò creat) (subjecte-objecte).
Pigmalió aconsegueix materialitzar la seva fantasia, de la mateixa manera que el cànon preten crear una feminitat a mida.
Cert que millor guardar la imatge de l’acció performativa pel final, així mantens el suspens…aish…
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Buenas noches, Jordi.
Como siempre, un trabajo riguroso, serio, profundo. A la vez, comentarte que no considero que sea positiva más que la visibilización de lo evitable por la voluntad humana… pero hay aspectos del psiquismo que más vale no convocar.
Seguramente, mi trabajo también te parece demasiado negativo, por llamarlo de alguna manera. Pero la muerte de un anciano, y lo soy porque estoy en el rango de edad, es, de algún modo, lo inevitable y, por mucha aprehensión que nos dé, se puede visibilizar sin ningún problema.
Imagino (y deseo, para que haya debate) que no estarás de acuerdo.