21 – L’assaig general de la vídeoescultura de la Venus anorèxica: El vídeo capturat durant l’assaig general de l’acció dura més de 20 minuts, per tant es farà un resum (adjuntat a continuació): Llort-Figuerola_Jordi_PR4 Fitxa tècnica del resum de les PARTS I, II i III: Títol: Vídeo resum…
21 – L’assaig general de la vídeoescultura de la Venus anorèxica: El vídeo capturat durant l’assaig general de l’acció…
21 – L’assaig general de la vídeoescultura de la Venus anorèxica:
El vídeo capturat durant l’assaig general de l’acció dura més de 20 minuts, per tant es farà un resum (adjuntat a continuació):
La intencionalitat és resumir en l’acció la cosificació de la dona, retallant el fang de la Venus de Willendorf per emergir la silueta anorèxica de Sacha.
Contorn del fang a retallar en l’acció.
Frames del vídeo:
Frames de la performance “La Venus de moda”.
Bonus:
En finalitzar i encendre’s els llums s’han realitzat dues captures, una de l’assaig (perfil i massa de la Venus de Willendorf) i l’altre de l’acció definitiva (perfil de noia amb anorèxia).
Fotos del fang projectat.
22 de gener de 2024.
25 – ANNEX II: Sacha damunt de la Venus de Willendorf.
Frames finals de la realització del volum de Sacha damunt de la Venus de Willendorf:
Sacha damunt Willendorf_La Venus de moda.
Per tal de coure-ho al forn i a 1800º, i per a que hi entri; s’ha de separar la silueta en dues planxes, ho fem amb un cartró. Després es treuen les deus parts i es deixen reposades horitzontalment, tancades amb bosses que anirem humitejant cada dos dies amb un vaporitzador.
Detall de les dues part, per una bona cuita al forn de ceràmica.
Post 6 – Vídeoescultura performativa La Venus de moda 16 – Dibuix tècnic definitiu: Després del muntatge s’ha adaptat millor el desplegament del dibuix tècnic (alçat, planta i perfil amb especificació). 17 – Vídeo (proves) i més preparatius per assaig general: Fent les proves de l’assaig general per…
Post 6 – Vídeoescultura performativa La Venus de moda 16 – Dibuix tècnic definitiu: Després del muntatge s’ha adaptat…
Post 6 – Vídeoescultura performativa LaVenus de moda
16 – Dibuix tècnic definitiu:
Després del muntatge s’ha adaptat millor el desplegament del dibuix tècnic (alçat, planta i perfil amb especificació).
17 – Vídeo (proves) i més preparatius per assaig general:
Fent les proves de l’assaig general per realitzar amb èxit l’acció damunt del fang i la projecció, m’he adonat que al tallar els plàstics que envolten els blocs d’argila era molt interessant posar el focus no en la Venus sinó en un espai interior com les coves. Així doncs, el vídeo de projecció s’ha modificat en contingut visual i també en duració i ara dura 10 minuts, que crec que és un temps mínim que necessito per fer l’acció. Si necessito més temps, faré un pausat del vídeo amb el comandament del vídeoprojector.
Assaig general – Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.
Els estris: Un fang que s’extreu de la silueta de la Venus de Wilendorf, mentre es fa l’acció, amb un ganivet:
Estris i ganivet del Bufa. Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.
Proves: Vídeo de l’assaig general amb imatge de cova damunt del fang i reserva del mur tapant amb plàstic.
Assaig i guardar fang – Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.
18 – Inici de l’acció:
Frames de l’assaig general: Inici de l’acció, obrint els blocs disposats davant i neteja final del ganivet.
Mur de fang i netejant ganivet.
Vídeo de l’acció inicial: Construcció del mur d’argila blanca, dins la cova. S’adjunten fragments, ja que l’acció de construcció del mur dura 20 minuts.
Vídeo de 00’34” l’acció amb fragments dels 20′ que dura l’acció:
Post 5 de la vídeoescultura performativa La Venus de moda En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite de Pigmalió s’entrellaça en el concepte de l’home com a creador i a la dona com a criatura, o allò creat, jugant amb el binomi subjecte-objecte. Gràcies a la…
Post 5 de la vídeoescultura performativa La Venus de moda En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite…
Post 5 de la vídeoescultura performativa LaVenus de moda
En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite de Pigmalió s’entrellaça en el concepte de l’home com a creador i a la dona com a criatura, o allò creat, jugant amb el binomi subjecte-objecte. Gràcies a la companya Aïda, que comenta també;
“Pigmalió aconsegueix materialitzar la seva fantasia, de la mateixa manera que el cànon pretén crear una feminitat a mida”.
15 – L’escena i l’assaig de l’acció:
Preparatius de l’escena: Montant el suport dels 15 blocs de 12,5 Kg. amb lleugera inclinació.
Realitzant el sostre de cova: De color negre, per donar sensació orgànica i metaforitzant la Prehistòria, però també els mons interiors de l’experiència estètica de cadascú.
Comprant i posant-me la roba performativa:Second Skin, una segona pell negre per evitar destacar en l’acció vers la projecció i el fang.
Realitzant les proves de vídeo: Damunt de la tela negre i una foto de prova (i un apunt per una altre idea) damunt del meu cos vestit de negre.
Preparant la gravació: Pantalla de la càmera de captura, es tancaran totes les llums per la millor gravació de l’acció.
Tapant el terra i l’exterior: Es tindrà en compte de fer servir uns plàstics que amplifiquin el soroll de l’argila xocant al terra . Un fang que s’extreu de la silueta de la Venus de Wilendorf, mentres es fa l’acció.
Altres preparatius de l’acció han estat la creació d’una cova que permet una introducció a la Prehistòria mentre el performer comença l’acció preparant davant del públic la paret d’argila blanca.Preparatius de l’acció al local-taller de la Part Alta de Tarragona.
Me vas a perdonar, una vez más (y sé que tú eres de los que perdonan siempre, ¡cómo se agradece!) pero solo voy a contestarte a aspectos conceptuales, estoy demasiado cansada como para seguir tu hilo. Voy a llevarte la contraria, que es lo que, creo, se llama dialéctica, para aportarte algo.
1. Creo que podemos dejar en barbecho provisionalmente el mito de Pigmalión. Que han avanzado mucho las cosas, y ahora hay toda una cohorte de adolescentes de los que tenemos que ocuparnos… y tú tienes una en casa… que está tocando movil, hay que mirar al móvil y al móvil en mi opinión.
2. ¿Consideras la experiencia estética como subjetiva? Esta frase del mundo blanco y negro me encanta, pero no creo que el mundo blanco y negro apunte solo en la dirección, por ejemplo, de ver la realidad en sus extremos. Porque no hay un solo extremo: hay muchos. Por lo tanto, no veo la asociación del blanco y negro con la prehistoria.
3. ¿Tienes tiempo? Sí. Una persona como tú, de una dimensión interior eterna hacia dentro, y en muchos bloques paralelos, siempre lo tiene. Yo necesito hacer este curso de la fundación de los comunes, la revolución no era esto… https://aula.fundaciondeloscomunes.net/
Te dejo el enlace y ojalá fueras, yo voy a hacer el curso y, la verdad, has sido tú el que me ha redirigido a él. Por tu bondad, por tu amabilidad, por tu inteligencia, por tu tolerancia y porque tienes mucha sabiduría en el tándem que formas con tu obra.
Pero te envío el enlace por si te sirve, te lo paso por correo porque aquí no se me pega.
Tampoco. Pero yo lo voy a hacer. Trata acerca de las trampas que lo subliminal puede tender al ego, de cómo hay que estar alerta, de que no necesitamos entes protectores… de las dinámicas entre el control consciente y la pulsión, etc. etc. etc. Y sobre sexualidad, cómo no, pero entendida no como práctica, sino como forma de ser, como modo de estar.
Bueno, y sobre todo trata de cosas que no sé todavía y que no las puedo, siquiera, oler; por eso me gusta, por eso me va bien.
10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat? L’opció de fertilitat podria ser una fal·làcia de l’historiador (o presentisme), a més, apareixen exemples que despisten; com les Venus amb roba. A part, aquests relleus van ser arrencats del seu context original…
10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat? L’opció de fertilitat podria…
10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat?
L’opció de fertilitat podria ser una fal·làcia de l’historiador (o presentisme), a més, apareixen exemples que despisten; com les Venus amb roba. A part, aquests relleus van ser arrencats del seu context original de manera que ara es presenten com a objectes individuals tot i que en origen eren treballats directament sobre la roca de l’abric, per tant no tenim clar el context.
D’altra banda, ajuda al concepte de matriarcalisme que les figuretes siberianes de Malta i Buret solen estar vestides (Campàs, 2015). La també anomenada Venus de la Banya, presenta marcats els 12 cicles de la Lluna en un corn: Clàssicament s’ha explicat que són els cicles menstruals, però m’atreveixo a dir que són elements simbòlics de poder, un corn mana a la multitud, i una numerologia que ordena el temps, en un calendari matriarcal.
Possibles Venus matriarcals: 1, 2 i 3 – La Venus de moda.
Les tres imatges del possible matriarcat social de la Prehistòria:
Deixar clar que el vídeo (tal com s’ha comentat en els posts anteriors) només tindrà la imatge de la Venus de Willendorf i tres imatges d’anorèxia.
Segueixo en la crítica d’aquests discursos del Wikipèdia: “Se cree que es un símbolo de fertilidad, debido a los exagerados miembros de la fémina, que es representada en el proceso de dar a luz mientras está sentada en su trono.”
Per “donar a llum” és millor a gatzoneta (a cuclillas en castellà) i no pas sentada! Perquè no una trona de reina o governanta? A part, que no veuen els lleopards? Juro posar remei a aquests discursos/resolucions patriarcals.
2_ Venus (no trobada) però referenciada per l’artista Nina Paley:
Idèntiques a la deïtat de Babilònia anomenada Ishtar/Inanna/Ashtart (2000 aC.) o a Inanna (Reina del Cel) dels sumeris.
Sovint s’ha dit que eren simbologies de prostitució[1], però segueixo pensant que és una suposició patriarcal i heteronormativa. Perquè negar la dignitat i poder a aquestes imatges? No podem jutjar una acció postural d’una simbologia passada amb l’enteniment simbòlic actual; o sigui, tocar-se els pits no és una provocació (també digne de la pornografia) eròtica sinó més aviat un origen i aliment, un poder de la dona vers l’home.
Exactamen és un baix relleu sobre calcària, amb traces de mangra[2]. 440 mm. Abric Laussel, Haute-Garonne. Musée d’Auitaine, Bordeus.
Aquesta Venus en baix relleu, exposa Wikipèdia:
Segons Leroi-Gourhan estaríem davant dos símbols complementaris femenins, el bisó i les dones, l’home. Altres interpretacions més tradicionals, en canvi, relacionen a la «Dama de la Banya de Laussel» amb una deessa de la fertilitat, en la qual la banya representaria la cornucòpia de l’abundància, els forats de la menstruació simbolitzarien el cicle de la naturalesa, i la dona ofereix la seva ventre, els seus pits i la seva vulva com a generadors de vida, reforçat pel color ocre. Aquesta explicació és molt accessible al gran públic per la qual cosa és molt acceptada, però peca de presentista.
[2]Mangra: Mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro; cast. almagre, almazarrón.
11- Fitxa tècnica del vídeo de projecció:
Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
Títol: La Venus de moda; vídeo de projecció per l’acció.
Any: 2023.
Duració: 00′ 30’’.
So: Estèreo (ambiental amplificat).
Color: RGB (digital).
12- Escena i atrezzo:
Els 15 blocs de fang d’argila amb xamota, blanques. La xamota és fang cuit i es barreja amb el fang normal per donar-li consistència i aguantar millor les formes verticals, a part al coure’s es fa a alta temperatura; per tant és fang refractari. Les mides aproximades són de 40 cm. d’amplada, i 25 cm. d’alçada, amb un gruix de 12 cm., però el seu pes de 12,5 kilograms és per tenir-lo en compte!
Un esforç físic que formarà part de l’acció escultural metaforitzant el pigmalionisme. Pot ser també que talli (per la meitat de gruix) en directe algunes pastilles de fang (estris) amb un fil metàl·lic com els que s’utilitzen a ceràmica.
L’artista porta estris de ceramista, tot i que poden semblar eines d’agressió i no ens volem centrar en aquest aspecte (relacionat amb els feminicidis). Eines que es necessiten per fer l’acció:
Material per realitzar la vídeoescultura performativa La Venus de moda.
Un pedestal enmig de la sala/zona d’actuació, que servirà de suport de disposició dels blocs d’argila blanca i que posteriorment aguantarà els blocs d’argila durant l’acció de modificar-ne la forma projectada.
L’aparell de videoprojecció es situa frontalment al mig i damunt d’aquest el dispositiu mòbil que gravarà l’acció. El videoprojector reprodueix en bucle la imatge estàtica per tal de donar temps a esculpir-hi la silueta anorèxica.
La sala és lleugerament il·luminada en el punt central, damunt del bloc de fang a construir i a esculpir a posteriori. Aquesta llum s’apagarà i encendrà puntualment; encesa a l’inici durant el muntatge dels blocs de fang, i apagada mentre s’escolpeix el fang. El terra i el darrera queda a les fosques, amb l’ajut de teles negres. A part, el performer surt vestit de negre per tal de no influir en la projecció de la Venus de Willendorf.
Vestimenta i material per realitzar la vídeoescultura performativa La Venus de moda.
Amplificació de l’àudio ambiental capturat durant l’acció exercida damunt de la videoprojecció. Ara per ara, aquesta opció no es podrà realitzar en temps real, mentre faig la performance.
13- Desplegat tècnic:
Anteriorment, en els Comentaris de Proposta havia exposat l’evolució de la idea i lloc de realització, esbossats en la llibreta (exactament el dietari d’artista número 105 que tinc finalitzada i ja catalogada):
Llibreta i esbós per Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.
Esbós sense perspectiva axonomètrica però amb un croquis de dibuix tècnic (amb Illustrator) on es detalla l’alçat i la planta amb els seus respectius materials i mides de l’acció performativa:
Dibuix tècnic de la vídeoescultura performativa.
14- Altres casos d’anorèxia (sense pretendre ferir sensibilitats):
Informació disponible en xarxa, no està documentada amb citació a la bibliografia, només es posa l’enllaç com a consulta.
Deixar clar que aquestes imatges tenen el consentiment públic ja que les pacients han fet un favor a la causa en exposar el seu cas i consentint així la seva difusió per tractar i solucionar la problemàtica.
La Venus de moda: Vídeoescultura performativa sobre la cosificació de la dona. Taller de Videocreació_ PRÀCTICA. La idea. Els antecedents. Les influències.…
La Venus de moda: Vídeoescultura performativa sobre la cosificació de la dona. Taller de Videocreació_ PRÀCTICA. La idea. Els antecedents. Les influències. El llistat d’imatges a projectar. Primera aproximació. Adaptació segons els comentaris dels companys. Segona aproximació. El mètode d’execució (6è apartat) és el detallat al Fòrum de…
La Venus de moda: Vídeoescultura performativa sobre la cosificació de la dona. Taller de Videocreació_ PRÀCTICA. La idea. Els…
La Venus de moda: Vídeoescultura performativa sobre la cosificació de la dona.
Taller de Videocreació_ PRÀCTICA.
La idea.
Els antecedents.
Les influències.
El llistat d’imatges a projectar.
Primera aproximació.
Adaptació segons els comentaris dels companys. Segona aproximació.
El mètode d’execució (6è apartat) és el detallat al Fòrum de la proposta i el deixo per explicar més detingudament en el segon post, ja que ara m’interessa establir un llistat definitiu d’imatges de cos (en peus, dreta) de dona per preparar la videoprojecció. Però ja tinc força clara la idea; tractar l’anorèxia que provoca la indústria de la moda en dones joves, modelant la Venus de Willendorf com si fos un cos anorèxic.
Les Venus Paleolítiques i l’actual Barbie.
1- Idea:
Iniciem l’any 2024 i paradoxalment avui en dia és difícil observar en els museus obres amb una clara dissidència vers el pensament hegemònic patriarcal, treballs amb crítica feminista o que denuncien el masclisme. Per fer justícia, cal lluitar doncs contra el fal·lus-centrisme[1] i rebotar la seva Història de l’Art.
Per aquest motiu he ideat una videocreació multidisciplinar que traspassa la pantalla plana i bidimensional, gràcies a la unió entre vídeoescultura, vídeomapping, videoinstal·lació i acció performativa. El suport de projecció és alhora escultura i mapping en contínua formació volumètrica, gràcies al material (fang/argila blanca) on es projecta i la seva mutació (del suport) provocada per l’artista modelant[2] deliberadament sobre la videoprojecció.
Una vídeoescultura que hibrida disciplines artístiques com la performance, la ceràmica, l’escultura, la videoinstal·lació, i el mapping. És necessari realitzar un vídeo de projecció abans d’executar la vídeoescultura performativa, on les imatges (estàtiques) a projectar segueixin un ordre cronològic, el de l’evolució humana.
S’iniciarà[3] amb el cos de l’avantpassada més llunyana de l’Homo sapiens, la Lucy, passant per les estatuetes de la prehistòria, les anomenades Venus Paleolítiques. Seguidament d’escultures que reflecteixen l’aparició del món hel·lènic i la posterior patterfamilias romana (tot un punt d’inflexió) passant per algunes actrius de Hollywood, i finalitzant amb les top models actuals (de passarel·la) per combatre els diversos cànons heteronormatius de bellesa imposats des de fa segles.
Reconstrucció “dubtosa” del cos de Lucy; ja que la silueta, el volum i la proporció segueixen els cànons actuals de bellesa, i (segons el meu parer) potser haurien d’assemblar-se a les femelles dels poblats de l’Àfrica (pits caiguts i panxa prominent), i segons la majoria de Venus Paleolítiques els malucs serien més amples. A més a més, com l’Australopithecus afarensis era una de les primeres bípedes encara tindria (possiblement) els braços més llargs (a causa del llarg procés d’hominització encara en desenvolupament, ara fa 3.000.000 d’anys).
2- Antecedents:
Foucault desenvolupa una anàlisi genealògica de les relacions poder/saber des de l’antiguitat fins a l’actualitat, proposant que el poder exercit sobre el cos és el resultat d’una certa economia política que difereix segons les diferents èpoques i edats de la humanitat. (p.18, Senra)[4]
Venus de Willendorf, l’escultura Venus de Milo, nina grega, la Nina d’Ivori romana de Tarraco, una nina clàssica i la Barbie actual.
3- Influències:
Miquel Barceló[5], les vídeocreacions en stopmotion de Jan Švankmajer[6], les Venus prehistòriques i les Paleolítiques, les escultures de Venus hel·lèniques (imatge superior) juntament amb les nines també grecoromanes, els Shivalinghams (imatge inferior), el cinema de Hollywood, la indústria de moda, etc.
Abi Shec o Shivalingham del Ioga tàntric.
→S’agraeixen citacions vostres d’antecedents de la cosificació femenina.
4- Llistat cronològic d’imatges, per realitzar el vídeo de projecció.
→Sempre cossos femenins. Si teniu algun suggeriment l’afegiré de tot grat.
La Lucy (Australopithecus afarensis): 3.500.000 – 3.200.000 aC.
Les Venus més antigues (en discussió actual), datades en 200-300.000 anys:
Venus de Grimaldi o la Polichinela. Cova del Príncep a Grimaldi, a la Ligúria (Itàlia): 23.000 aC. És l’única trobada que van realitzar els Homo Neanderthalis: Representa nítidament a una dona neandertal[10]. Indústria mosteriana (Lo Mostièr) que apareix en diversos abrics de las Coves de Grimaldi.
Venus de Willendorf animada per l’artistaNina Paley.
5- Primera aproximació compartida al Fòrum de l’Aula de Videocreació.
Potser m’he de centrar només en una imatge, o sigui, què us sembla si les projecto abans de començar de la més actual fins a la més antiga, i em centro a treballar aquesta última? O sigui, la Venus de Willendorf, ja que tindrà més sentit, “DESCOSIFICARÉ” el cànon fins a arribar a la de 28.000 aC. i aleshores cosifico amb els canons actuals.
També es podria projectar una imatge durant 28 o 29 minuts com els anys de la Venus de Willendorf i en aquest temps jo deformo el lingam d’argila per fer una forma anorèxica, provocada pel cànon de bellesa actual (patriarcal) de la moda. Així estaria explicant 29.000 anys de cosificació femenina. Què en penseu?
Frame prèvi de La Venus de la moda. Superposició de la Venus de Willendorf i l’Australiana Sacha Reeve, amb 30 Kg. (Enllaç).
Jordi Llort-Figuerola, a 3 de gener de 2024.
Peus de pàgina:
[1] Curiosa coincidència que el bloc de fang sembli un ritual de Ioga tàntric; la veneració del lingam (sexe de l’home) abi shec (Yoni, sexe de la dona) que es realitza en Lluna plena.
[2] L’acció; manipulació de l’argila a temps real amb les mans, braços i cos de l’artista, damunt de blocs d’argila blanca farà deformar la projecció.
[3] Projecció d’imatges de la cosificació de la dona al llarg del desenvolupament de la nostra espècie.
[6] Les videocreacions surrealistes del txec Jan Švankmajer, on l’stopmotion anima cossos humans de fang, com per exemple; Dimensions del diàleg de l’any 1982 (a partir del minut 4’20’’).
[7] Venus prehistòriques encara per acceptar dins la comunitat. Faltarien més associacions per verificar-les.
[8] Joan Campàs argumenta a La construcció del coneixement en història de l’art el caràcter canviant dels gustos, necessitats tant d’estils com tribals del col·lectiu i sobretot per l’ideal femení que pretenc contrastar. Campàs diu que anomenar-les Venus està mal fet, i de fet, a mi m’agrada perquè així no ens podem amagar del recent passat masclista que prové del patter familias i més antigament. Les Venus són divinitats de la fertilitat d’entre 250.000 i 280.000 anys.
[9] De “bulto rodó” vol dir que és una forma tallada en tridimensionalitat.
[10] Amb trets facials neandertals; cap ovalat, projecció maxil·lar, front fugisser, manyoc occipital i un gran nas.
Debatcontributions 6el La Venus de moda: Vídeoescultura performativa.
Irene Hernandez Pacheco says:
Visibilitat: Públic
Bona tarda Jordi,
Primer dir-te que em sembla genial que tractis aquest tema, ja que és un tema d’actualitat i del que, penso, que s’ha de parlar.
En quant a la proposta de deformar en el vídeo la figura em sembla molt interessant, pel que tu dius i pel fet que sigui(s) un home qui realitza la acció.
Bon vespre, Jordi.
Així com les tres primeres imatges “frames” [en dius] m’han impactat gratament (ep!, això pot funcionar!, he pensat d’entrada) i la referència a Paso Doble també l’entenc bé, a mesura que he anat llegint les referenciacions, m’ha semblat que hi intervenien massa conceptes.
Amb completa voluntat de crítica constructiva, no acab de veure la Venus de Willendorf -o les diferents representacions de la fecunditat- en línia amb la Barbie o la Lucy o les top models o la referència fàl·lica hinduista. Anorèxia i moda, certament tenen un nexe, però em sembla que tota aquesta casuística és molt més subtil i complexa i, ontològicament, tot aquest meltin’pot el percep distanciat del masclisme subjacent. Per a sintetitzar-ho, a mi m’ha semblat qui hi ha massa conceptes referits a una idea central i en un mateix sac i tot referit a la “cosificació de la dona”.
Si em dius que tendesc a simplificar massa les coses, també et donaré la raó. Estic segur, però, que ho tens ben estudiat, meditat, apamat i pots “des_cosificar” 29.000 anys en tres minuts ;-) Passa, però, que jo estic en una fase en què crec que com més senzill és el camí cap al concepte, millor.
Per tant, i només per si et pot servir d’alguna referència, si jo hagués de fer el teu exercici amb els referents que aportes, partiria de la Venus i aniria eliminant “l’excés” de material (fang) per acabar amb la silueta d’aquesta al·lota tan prima (o anorèxica).
La silueta marcada per la projecció, seria el perímetre de l’escultura. O, també, viceversa: a partir de la silueta de la model, afegiria material (fang) fins a arribar al perfil de la Venus. Potser, si la suma d’imatges funciona bé i no genera renou excessiu, acabaria amb tres capes: fang + projecció venus + projecció model.
Sigui com sigui, amb moltes ganes de veure els resultats de la teva proposta.
(com que veig que no es poden inserir imatges als comentaris, he penjat al meu Drive una imatge-resum. Esper que funcioni algun link)
Bones Frederic, crec que tens tota la raó, i que he de sintetitzar, crec que surten molts treballs de les meves explicacions. A part, m’agrada molt el tema d’anar retallant el volum, com ha fet el cànon, fins aconseguir aquestes cosificacions anorèxiques, anar tallant i treient el fang, i que podria anar llençant a darrera o a terra i així generar un sò més d’alerta, i alhora pausat, com marcant el temps. Demà faig la proposta més sintetitzada i centrant-me en que “menos és más”, sobretot i he d’actuar damunt mentres hi ha una projecció.
Hola, Jordi. Impresionante el trabajo. Lo he mirado hoy solo por encima, lo tengo que mirar más a fondo mañana. Pero el vídeo final realmente impacta, me ha recordado esos antiguos vídeos que aparecieron cuando empezó a reinar la preocupación por los trastornos de la alimentación.
El estudio cronológico que has hecho sobre las Venus merece un punto y aparte. Pégalo en algún otro sitio, que has sido exhaustivo.
Tu blog, no sé si decir acojonante o acongojante, porque miro el mío ahora y lo veo como de parvulitos. jajajaaj
Lo de la reconstrucción dudosa del cuerpo de Lucy, si no lo pones tú, lo pondré yo en el museo donde esté Lucy. Porque vamos, se me ha subido toda la sangre cuando me he dado cuenta. Qué razón tienes.
Bueno, mañana te buscaré algunas propuestas de mejora, y cuando me mire toda tu obra en vacaciones (porque ahora voy agotada) ¿me autorizas a que haga una entrada en mi blog sobre ti, verdad?
Un saludo,
Úrsula
Em sembla molt interessant el projecte per clara afinitat i de moment té super bona pinta.
En veure el vídeo que projectaràs i veure la tipografia, he pensat que potser podries crear-la a partir de la gravació de la incisió del títol al fang. La caràtula ens endinsaria en l’atmosfera de l’acció performativa posterior i conceptualment ens acostaria a aquesta idea de bísturí, de ferida, tot i que a aquestes alçades de la pràctica potser et resulta massa complicat tot plegat.
Tot plegat m’ha fet pensar en el mite de Pigmalió! Potser et sembla interessant incorporar-lo com a concepte.
Moltes gràcies Aïda, doncs m’encanta la idea del mite de Pigmalió, i per cert… no la coneixia. Ara miro de com incorporar la idea, ja que al igual el comentari del company Frederic de sintetitzar ha tingut bons resultats ara no voldria pas tornar-lo a carregar.
Certament des d’un inici la meva idea ha estat sempre d’anar extraient capes de fang i deformant la massa d’argila per interaccionar amb la videoprojecció, amb una intencionalitat cosificadora de la silueta femenina, però la idea del punt de vista masculí del mite s’escau força. Simplificant, el rei de Xipre estava encegat i obsessionat per la bellesa escultòrica del cos femení, perdent el Nord, com ho ha estat/està encara avui en dia el mascle d’Homo sapiens sapiens.
Incorporaré el mite en la vídeoescultura performativa, en un primer moment canviant ja el nom del títol i també en la tipografia (afegint alguna imatge i referència al dossier), que potser a partir d’ara, en comptes d’una tant moderna serà clàssica o com de pedra, per recordar tot el món dels mites. Πυγμαλίων : Pigmalió
La idea (de marcar el títol en el fang) de la companya Aïda crec que és fer una mica d’spolier i sobretot és perdre poder d’impacte en l’acció sobre el cos femení; ja que la idea no és fer un traç recte i entenedor des d’un principi, sinó més aviat al contrari, com en les accions performatives, deixar marge per la incertesa i inquietud dels primers moments de l’acció. Per tant, moltes gràcies per l’apreciació Aïda, però no executaré en un principi la tipografia retallant el fang, tal com diu la companya Aïda
Mantindré la sorpresa i seguiré amb la meva idea inicial de retallar la figura grossa de la Venus de Willendorf que al contrari de Frederic si que veig semblança en la cosificació actual de la moda. És cert que els motius són diferents, una era el cos idealitzat per finalitats reproductives i l’actual és per finalitats estètiques, per tant és el cànon de bellesa canviant.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a..jpg){kind=link}
Hola de nuevo, querido Jordi :) :) :) :)
Me vas a perdonar, una vez más (y sé que tú eres de los que perdonan siempre, ¡cómo se agradece!) pero solo voy a contestarte a aspectos conceptuales, estoy demasiado cansada como para seguir tu hilo. Voy a llevarte la contraria, que es lo que, creo, se llama dialéctica, para aportarte algo.
1. Creo que podemos dejar en barbecho provisionalmente el mito de Pigmalión. Que han avanzado mucho las cosas, y ahora hay toda una cohorte de adolescentes de los que tenemos que ocuparnos… y tú tienes una en casa… que está tocando movil, hay que mirar al móvil y al móvil en mi opinión.
2. ¿Consideras la experiencia estética como subjetiva? Esta frase del mundo blanco y negro me encanta, pero no creo que el mundo blanco y negro apunte solo en la dirección, por ejemplo, de ver la realidad en sus extremos. Porque no hay un solo extremo: hay muchos. Por lo tanto, no veo la asociación del blanco y negro con la prehistoria.
3. ¿Tienes tiempo? Sí. Una persona como tú, de una dimensión interior eterna hacia dentro, y en muchos bloques paralelos, siempre lo tiene. Yo necesito hacer este curso de la fundación de los comunes, la revolución no era esto… https://aula.fundaciondeloscomunes.net/
Te dejo el enlace y ojalá fueras, yo voy a hacer el curso y, la verdad, has sido tú el que me ha redirigido a él. Por tu bondad, por tu amabilidad, por tu inteligencia, por tu tolerancia y porque tienes mucha sabiduría en el tándem que formas con tu obra.
Pero te envío el enlace por si te sirve, te lo paso por correo porque aquí no se me pega.
A ver si se me pega ahora.
https://aula.fundaciondeloscomunes.net/curso/la-revolucion-no-era-esto
Tampoco. Pero yo lo voy a hacer. Trata acerca de las trampas que lo subliminal puede tender al ego, de cómo hay que estar alerta, de que no necesitamos entes protectores… de las dinámicas entre el control consciente y la pulsión, etc. etc. etc. Y sobre sexualidad, cómo no, pero entendida no como práctica, sino como forma de ser, como modo de estar.
Bueno, y sobre todo trata de cosas que no sé todavía y que no las puedo, siquiera, oler; por eso me gusta, por eso me va bien.
Un abrazo, y espero no haberte molestado.
Moltes gràcies Úrsula, no tinc temps ara, quan respiri una mica, però repeteixo, moltes gràcies per totes les teves bones paraules. :)