Post 5 de la vídeoescultura performativa La Venus de moda En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite de Pigmalió s’entrellaça en el concepte de l’home com a creador i a la dona com a criatura, o allò creat, jugant amb el binomi subjecte-objecte. Gràcies a la…
Post 5 de la vídeoescultura performativa La Venus de moda En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite…
Post 5 de la vídeoescultura performativa LaVenus de moda
En definitiva, l’associació de la vídeoescultura amb el mite de Pigmalió s’entrellaça en el concepte de l’home com a creador i a la dona com a criatura, o allò creat, jugant amb el binomi subjecte-objecte. Gràcies a la companya Aïda, que comenta també;
“Pigmalió aconsegueix materialitzar la seva fantasia, de la mateixa manera que el cànon pretén crear una feminitat a mida”.
15 – L’escena i l’assaig de l’acció:
Preparatius de l’escena: Montant el suport dels 15 blocs de 12,5 Kg. amb lleugera inclinació.
Realitzant el sostre de cova: De color negre, per donar sensació orgànica i metaforitzant la Prehistòria, però també els mons interiors de l’experiència estètica de cadascú.
Comprant i posant-me la roba performativa:Second Skin, una segona pell negre per evitar destacar en l’acció vers la projecció i el fang.
Realitzant les proves de vídeo: Damunt de la tela negre i una foto de prova (i un apunt per una altre idea) damunt del meu cos vestit de negre.
Preparant la gravació: Pantalla de la càmera de captura, es tancaran totes les llums per la millor gravació de l’acció.
Tapant el terra i l’exterior: Es tindrà en compte de fer servir uns plàstics que amplifiquin el soroll de l’argila xocant al terra . Un fang que s’extreu de la silueta de la Venus de Wilendorf, mentres es fa l’acció.
Altres preparatius de l’acció han estat la creació d’una cova que permet una introducció a la Prehistòria mentre el performer comença l’acció preparant davant del públic la paret d’argila blanca.Preparatius de l’acció al local-taller de la Part Alta de Tarragona.
Me vas a perdonar, una vez más (y sé que tú eres de los que perdonan siempre, ¡cómo se agradece!) pero solo voy a contestarte a aspectos conceptuales, estoy demasiado cansada como para seguir tu hilo. Voy a llevarte la contraria, que es lo que, creo, se llama dialéctica, para aportarte algo.
1. Creo que podemos dejar en barbecho provisionalmente el mito de Pigmalión. Que han avanzado mucho las cosas, y ahora hay toda una cohorte de adolescentes de los que tenemos que ocuparnos… y tú tienes una en casa… que está tocando movil, hay que mirar al móvil y al móvil en mi opinión.
2. ¿Consideras la experiencia estética como subjetiva? Esta frase del mundo blanco y negro me encanta, pero no creo que el mundo blanco y negro apunte solo en la dirección, por ejemplo, de ver la realidad en sus extremos. Porque no hay un solo extremo: hay muchos. Por lo tanto, no veo la asociación del blanco y negro con la prehistoria.
3. ¿Tienes tiempo? Sí. Una persona como tú, de una dimensión interior eterna hacia dentro, y en muchos bloques paralelos, siempre lo tiene. Yo necesito hacer este curso de la fundación de los comunes, la revolución no era esto… https://aula.fundaciondeloscomunes.net/
Te dejo el enlace y ojalá fueras, yo voy a hacer el curso y, la verdad, has sido tú el que me ha redirigido a él. Por tu bondad, por tu amabilidad, por tu inteligencia, por tu tolerancia y porque tienes mucha sabiduría en el tándem que formas con tu obra.
Pero te envío el enlace por si te sirve, te lo paso por correo porque aquí no se me pega.
Tampoco. Pero yo lo voy a hacer. Trata acerca de las trampas que lo subliminal puede tender al ego, de cómo hay que estar alerta, de que no necesitamos entes protectores… de las dinámicas entre el control consciente y la pulsión, etc. etc. etc. Y sobre sexualidad, cómo no, pero entendida no como práctica, sino como forma de ser, como modo de estar.
Bueno, y sobre todo trata de cosas que no sé todavía y que no las puedo, siquiera, oler; por eso me gusta, por eso me va bien.
Algunes proves per realitzar les projeccions que seran el material per crear la peça de videoart. Després de dur a terme diferents intents per utilitzar programes avançats i fantàstics, he decidit, molt forçada per la situació, fer un collage de material fet; projeccions d’imatges i vídeos…
Algunes proves per realitzar les projeccions que seran el material per crear la peça de videoart. Després…
Algunes proves per realitzar les projeccions que seran el material per crear la peça de videoart.
Després de dur a terme diferents intents per utilitzar programes avançats i fantàstics, he decidit, molt forçada per la situació, fer un collage de material fet; projeccions d’imatges i vídeos sobre la joia d’estampes com a fil conductor, i tractar aquesta situació tan greu com delicada, d’abusos a menors, amb eines molt bàsiques a través d’un camí de descoberta .
Debatcontributions 1el Pràctica. Taller de videocreació.Seguiment 2 .
Ana María Serrano Pérez says:
Visibilitat: Públic
Elisa, ganes de veure’l acabat. És un tema dificilíssim. Abraçada
10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat? L’opció de fertilitat podria ser una fal·làcia de l’historiador (o presentisme), a més, apareixen exemples que despisten; com les Venus amb roba. A part, aquests relleus van ser arrencats del seu context original…
10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat? L’opció de fertilitat podria…
10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat?
L’opció de fertilitat podria ser una fal·làcia de l’historiador (o presentisme), a més, apareixen exemples que despisten; com les Venus amb roba. A part, aquests relleus van ser arrencats del seu context original de manera que ara es presenten com a objectes individuals tot i que en origen eren treballats directament sobre la roca de l’abric, per tant no tenim clar el context.
D’altra banda, ajuda al concepte de matriarcalisme que les figuretes siberianes de Malta i Buret solen estar vestides (Campàs, 2015). La també anomenada Venus de la Banya, presenta marcats els 12 cicles de la Lluna en un corn: Clàssicament s’ha explicat que són els cicles menstruals, però m’atreveixo a dir que són elements simbòlics de poder, un corn mana a la multitud, i una numerologia que ordena el temps, en un calendari matriarcal.
Possibles Venus matriarcals: 1, 2 i 3 – La Venus de moda.
Les tres imatges del possible matriarcat social de la Prehistòria:
Deixar clar que el vídeo (tal com s’ha comentat en els posts anteriors) només tindrà la imatge de la Venus de Willendorf i tres imatges d’anorèxia.
Segueixo en la crítica d’aquests discursos del Wikipèdia: “Se cree que es un símbolo de fertilidad, debido a los exagerados miembros de la fémina, que es representada en el proceso de dar a luz mientras está sentada en su trono.”
Per “donar a llum” és millor a gatzoneta (a cuclillas en castellà) i no pas sentada! Perquè no una trona de reina o governanta? A part, que no veuen els lleopards? Juro posar remei a aquests discursos/resolucions patriarcals.
2_ Venus (no trobada) però referenciada per l’artista Nina Paley:
Idèntiques a la deïtat de Babilònia anomenada Ishtar/Inanna/Ashtart (2000 aC.) o a Inanna (Reina del Cel) dels sumeris.
Sovint s’ha dit que eren simbologies de prostitució[1], però segueixo pensant que és una suposició patriarcal i heteronormativa. Perquè negar la dignitat i poder a aquestes imatges? No podem jutjar una acció postural d’una simbologia passada amb l’enteniment simbòlic actual; o sigui, tocar-se els pits no és una provocació (també digne de la pornografia) eròtica sinó més aviat un origen i aliment, un poder de la dona vers l’home.
Exactamen és un baix relleu sobre calcària, amb traces de mangra[2]. 440 mm. Abric Laussel, Haute-Garonne. Musée d’Auitaine, Bordeus.
Aquesta Venus en baix relleu, exposa Wikipèdia:
Segons Leroi-Gourhan estaríem davant dos símbols complementaris femenins, el bisó i les dones, l’home. Altres interpretacions més tradicionals, en canvi, relacionen a la «Dama de la Banya de Laussel» amb una deessa de la fertilitat, en la qual la banya representaria la cornucòpia de l’abundància, els forats de la menstruació simbolitzarien el cicle de la naturalesa, i la dona ofereix la seva ventre, els seus pits i la seva vulva com a generadors de vida, reforçat pel color ocre. Aquesta explicació és molt accessible al gran públic per la qual cosa és molt acceptada, però peca de presentista.
[2]Mangra: Mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro; cast. almagre, almazarrón.
11- Fitxa tècnica del vídeo de projecció:
Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
Títol: La Venus de moda; vídeo de projecció per l’acció.
Any: 2023.
Duració: 00′ 30’’.
So: Estèreo (ambiental amplificat).
Color: RGB (digital).
12- Escena i atrezzo:
Els 15 blocs de fang d’argila amb xamota, blanques. La xamota és fang cuit i es barreja amb el fang normal per donar-li consistència i aguantar millor les formes verticals, a part al coure’s es fa a alta temperatura; per tant és fang refractari. Les mides aproximades són de 40 cm. d’amplada, i 25 cm. d’alçada, amb un gruix de 12 cm., però el seu pes de 12,5 kilograms és per tenir-lo en compte!
Un esforç físic que formarà part de l’acció escultural metaforitzant el pigmalionisme. Pot ser també que talli (per la meitat de gruix) en directe algunes pastilles de fang (estris) amb un fil metàl·lic com els que s’utilitzen a ceràmica.
L’artista porta estris de ceramista, tot i que poden semblar eines d’agressió i no ens volem centrar en aquest aspecte (relacionat amb els feminicidis). Eines que es necessiten per fer l’acció:
Material per realitzar la vídeoescultura performativa La Venus de moda.
Un pedestal enmig de la sala/zona d’actuació, que servirà de suport de disposició dels blocs d’argila blanca i que posteriorment aguantarà els blocs d’argila durant l’acció de modificar-ne la forma projectada.
L’aparell de videoprojecció es situa frontalment al mig i damunt d’aquest el dispositiu mòbil que gravarà l’acció. El videoprojector reprodueix en bucle la imatge estàtica per tal de donar temps a esculpir-hi la silueta anorèxica.
La sala és lleugerament il·luminada en el punt central, damunt del bloc de fang a construir i a esculpir a posteriori. Aquesta llum s’apagarà i encendrà puntualment; encesa a l’inici durant el muntatge dels blocs de fang, i apagada mentre s’escolpeix el fang. El terra i el darrera queda a les fosques, amb l’ajut de teles negres. A part, el performer surt vestit de negre per tal de no influir en la projecció de la Venus de Willendorf.
Vestimenta i material per realitzar la vídeoescultura performativa La Venus de moda.
Amplificació de l’àudio ambiental capturat durant l’acció exercida damunt de la videoprojecció. Ara per ara, aquesta opció no es podrà realitzar en temps real, mentre faig la performance.
13- Desplegat tècnic:
Anteriorment, en els Comentaris de Proposta havia exposat l’evolució de la idea i lloc de realització, esbossats en la llibreta (exactament el dietari d’artista número 105 que tinc finalitzada i ja catalogada):
Llibreta i esbós per Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”.
Esbós sense perspectiva axonomètrica però amb un croquis de dibuix tècnic (amb Illustrator) on es detalla l’alçat i la planta amb els seus respectius materials i mides de l’acció performativa:
Dibuix tècnic de la vídeoescultura performativa.
14- Altres casos d’anorèxia (sense pretendre ferir sensibilitats):
Informació disponible en xarxa, no està documentada amb citació a la bibliografia, només es posa l’enllaç com a consulta.
Deixar clar que aquestes imatges tenen el consentiment públic ja que les pacients han fet un favor a la causa en exposar el seu cas i consentint així la seva difusió per tractar i solucionar la problemàtica.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola de nuevo, querido Jordi :) :) :) :)
Me vas a perdonar, una vez más (y sé que tú eres de los que perdonan siempre, ¡cómo se agradece!) pero solo voy a contestarte a aspectos conceptuales, estoy demasiado cansada como para seguir tu hilo. Voy a llevarte la contraria, que es lo que, creo, se llama dialéctica, para aportarte algo.
1. Creo que podemos dejar en barbecho provisionalmente el mito de Pigmalión. Que han avanzado mucho las cosas, y ahora hay toda una cohorte de adolescentes de los que tenemos que ocuparnos… y tú tienes una en casa… que está tocando movil, hay que mirar al móvil y al móvil en mi opinión.
2. ¿Consideras la experiencia estética como subjetiva? Esta frase del mundo blanco y negro me encanta, pero no creo que el mundo blanco y negro apunte solo en la dirección, por ejemplo, de ver la realidad en sus extremos. Porque no hay un solo extremo: hay muchos. Por lo tanto, no veo la asociación del blanco y negro con la prehistoria.
3. ¿Tienes tiempo? Sí. Una persona como tú, de una dimensión interior eterna hacia dentro, y en muchos bloques paralelos, siempre lo tiene. Yo necesito hacer este curso de la fundación de los comunes, la revolución no era esto… https://aula.fundaciondeloscomunes.net/
Te dejo el enlace y ojalá fueras, yo voy a hacer el curso y, la verdad, has sido tú el que me ha redirigido a él. Por tu bondad, por tu amabilidad, por tu inteligencia, por tu tolerancia y porque tienes mucha sabiduría en el tándem que formas con tu obra.
Pero te envío el enlace por si te sirve, te lo paso por correo porque aquí no se me pega.
A ver si se me pega ahora.
https://aula.fundaciondeloscomunes.net/curso/la-revolucion-no-era-esto
Tampoco. Pero yo lo voy a hacer. Trata acerca de las trampas que lo subliminal puede tender al ego, de cómo hay que estar alerta, de que no necesitamos entes protectores… de las dinámicas entre el control consciente y la pulsión, etc. etc. etc. Y sobre sexualidad, cómo no, pero entendida no como práctica, sino como forma de ser, como modo de estar.
Bueno, y sobre todo trata de cosas que no sé todavía y que no las puedo, siquiera, oler; por eso me gusta, por eso me va bien.
Un abrazo, y espero no haberte molestado.
Moltes gràcies Úrsula, no tinc temps ara, quan respiri una mica, però repeteixo, moltes gràcies per totes les teves bones paraules. :)