10- En qüestió: La Venus vista com una societat matriarcal o un símbol de fertilitat?

L’opció de fertilitat podria ser una fal·làcia de l’historiador (o presentisme), a més, apareixen exemples que despisten; com les Venus amb roba. A part, aquests relleus van ser arrencats del seu context original de manera que ara es presenten com a objectes individuals tot i que en origen eren treballats directament sobre la roca de l’abric, per tant no tenim clar el context.

D’altra banda, ajuda al concepte de matriarcalisme que les figuretes siberianes de Malta i Buret solen estar vestides (Campàs, 2015). La també anomenada Venus de la Banya, presenta marcats els 12 cicles de la Lluna en un corn: Clàssicament s’ha explicat que són els cicles menstruals, però m’atreveixo a dir que són elements simbòlics de poder, un corn mana a la multitud, i una numerologia que ordena el temps, en un calendari matriarcal.

Les tres imatges del possible matriarcat social de la Prehistòria:

Deixar clar que el vídeo (tal com s’ha comentat en els posts anteriors) només tindrà la imatge de la Venus de Willendorf i tres imatges d’anorèxia.

1_ La venus de Catalhöyük:

Segueixo en la crítica d’aquests discursos del Wikipèdia: “Se cree que es un símbolo de fertilidad, debido a los exagerados miembros de la fémina, que es representada en el proceso de dar a luz mientras está sentada en su trono.”

Per “donar a llum” és millor a gatzoneta (a cuclillas en castellà) i no pas sentada! Perquè no una trona de reina o governanta?  A part, que no veuen els lleopards? Juro posar remei a aquests discursos/resolucions patriarcals.

2_ Venus (no trobada) però referenciada per l’artista Nina Paley:

Idèntiques a la deïtat de Babilònia anomenada Ishtar/Inanna/Ashtart (2000 aC.) o a Inanna (Reina del Cel) dels sumeris.

Sovint s’ha dit que eren simbologies de prostitució[1], però segueixo pensant que és una suposició patriarcal i heteronormativa. Perquè negar la dignitat i poder a aquestes imatges? No podem jutjar una acció postural d’una simbologia passada amb l’enteniment simbòlic actual; o sigui, tocar-se els pits no és una provocació (també digne de la pornografia) eròtica sinó més aviat un origen i aliment, un poder de la dona vers l’home.

3_ Venus de Lausell, 27.000/22.000 anys.

Exactamen és un baix relleu sobre calcària, amb traces de mangra[2]. 440 mm. Abric Laussel, Haute-Garonne. Musée d’Auitaine, Bordeus.

Aquesta Venus en baix relleu, exposa Wikipèdia:

Segons Leroi-Gourhan estaríem davant dos símbols complementaris femenins, el bisó i les dones, l’home. Altres interpretacions més tradicionals, en canvi, relacionen a la «Dama de la Banya de Laussel» amb una deessa de la fertilitat, en la qual la banya representaria la cornucòpia de l’abundància, els forats de la menstruació simbolitzarien el cicle de la naturalesa, i la dona ofereix la seva ventre, els seus pits i la seva vulva com a generadors de vida, reforçat pel color ocre. Aquesta explicació és molt accessible al gran públic per la qual cosa és molt acceptada, però peca de presentista.

Notes de peu

[1] Les Venus i la prostitució: https://sumerianshakespeare.com/999701/1072501.html

[2] Mangra: Mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro; cast. almagre, almazarrón.

11- Fitxa tècnica del vídeo de projecció:

• Autoria: Jordi Llort-Figuerola.
• Títol: La Venus de moda; vídeo de projecció per l’acció.
• Any: 2023.
• Duració: 00′ 30’’.
• So: Estèreo (ambiental amplificat).
• Color: RGB (digital).

12- Escena i atrezzo:

Els 15 blocs de fang d’argila amb xamota, blanques. La xamota és fang cuit i es barreja amb el fang normal per donar-li consistència i aguantar millor les formes verticals, a part al coure’s es fa a alta temperatura; per tant és fang refractari. Les mides aproximades són  de 40 cm. d’amplada, i 25 cm. d’alçada, amb un gruix de 12 cm., però el seu pes de 12,5 kilograms és per tenir-lo en compte!

Un esforç físic que formarà part de l’acció escultural metaforitzant el pigmalionisme. Pot ser també que talli (per la meitat de gruix) en directe algunes pastilles de fang (estris) amb un fil metàl·lic com els que s’utilitzen a ceràmica.

L’artista porta estris de ceramista, tot i que poden semblar eines d’agressió i no ens volem centrar en aquest aspecte (relacionat amb els feminicidis). Eines que es necessiten per fer l’acció:

Un pedestal enmig de la sala/zona d’actuació, que servirà de suport de disposició dels blocs d’argila blanca i que posteriorment aguantarà els blocs d’argila durant l’acció de modificar-ne la forma projectada.

L’aparell de videoprojecció es situa frontalment al mig i damunt d’aquest el dispositiu mòbil que gravarà l’acció. El videoprojector reprodueix en bucle la imatge estàtica per tal de donar temps a esculpir-hi la silueta anorèxica.

La sala és lleugerament il·luminada en el punt central, damunt del bloc de fang a construir i a esculpir a posteriori. Aquesta llum s’apagarà i encendrà puntualment; encesa a l’inici durant el muntatge dels blocs de fang, i apagada mentre s’escolpeix el fang. El terra i el darrera queda a les fosques, amb l’ajut de teles negres. A part, el performer surt vestit de negre per tal de no influir en la projecció de la Venus de Willendorf.

Amplificació de l’àudio ambiental capturat durant l’acció exercida damunt de la videoprojecció. Ara per ara, aquesta opció no es podrà realitzar en temps real, mentre faig la performance.

13- Desplegat tècnic:

Anteriorment, en els Comentaris de Proposta havia exposat l’evolució de la idea i lloc de realització, esbossats en la llibreta (exactament el dietari d’artista número 105 que tinc finalitzada i ja catalogada):

Esbós sense perspectiva axonomètrica però amb un croquis de dibuix tècnic (amb Illustrator) on es detalla l’alçat i la planta amb els seus respectius materials i mides de l’acció performativa:

14- Altres casos d’anorèxia (sense pretendre ferir sensibilitats):

Informació disponible en xarxa,  no està documentada amb citació a la bibliografia, només es posa l’enllaç com a consulta.

Deixar clar que aquestes imatges tenen el consentiment públic ja que les pacients han fet un favor a la causa en exposar el seu cas i consentint així la seva difusió per tractar i solucionar la problemàtica.

·      Delfina Carle: https://www.univision.com/estilo-de-vida/bienestar/tuvo-anorexia-a-los-13-y-su-relato-se-volvio-viral-mi-cuerpo-me-pedia-a-gritos-que-pare

·      Fiona Chrystall: https://cnnespanol.cnn.com/2017/03/15/increible-transformacion-de-la-anorexia-a-ser-luchadora-de-artes-marciales-mixtas/

·      Connie Inglis: Ha documentat el seu èxit sobre l’anorèxia al seu Instagram. https://www.instagram.com/my_life_without_ana/?hl=es

·      Gemma Walker: https://www.elciudadano.com/salud/ella-tenia-anorexia-y-mira-como-se-recupero-tras-estar-al-borde-de-la-muerte/01/16/

·      Article interessant: https://www.lainformacion.com/opinion/carlos-salas/el-abuso-de-las-tallas-y-la-obsesion-por-mostrar-mujeres-casi-anorexicas/20111/

Bibliografia i filmografia del Post 4

Campàs, Joan (2015). Mòdul UOC: La construcció del coneixement en història de l’art. Editorial UOC.

Documental The cave of forgotten dreams, de Werner Herzog, Tràiler oficial de Cave of Forgotten Dreams #1 – (2010) HD

19 de gener de 2024.