Debat0el Yo carne, dibujo en papel fotografiado de un símbolo de MI
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el POST 8 – Post final
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Pràctica Taller de videocreació: Cristina Romero Vilajosana
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el YO CARNE/MENUDAS PINTAS. Crear mi propia videoinstalación. Trabajo final, materiales fuente y abstract hecho con tags
- . Bischofberger Valdés says:
Ah! sinceramente, no creo que a estas alturas de PECs os quede líbido… Pero si alguna os queda, os recuerdo que soy una señora y que todo lo que hago, hasta el momento, es por amor.
Por amor al arte.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el POST 6 – La Venus de moda.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat4el Post 5 – La Venus de moda.
- . Bischofberger Valdés says:
Hola de nuevo, querido Jordi :) :) :) :)
Me vas a perdonar, una vez más (y sé que tú eres de los que perdonan siempre, ¡cómo se agradece!) pero solo voy a contestarte a aspectos conceptuales, estoy demasiado cansada como para seguir tu hilo. Voy a llevarte la contraria, que es lo que, creo, se llama dialéctica, para aportarte algo.
1. Creo que podemos dejar en barbecho provisionalmente el mito de Pigmalión. Que han avanzado mucho las cosas, y ahora hay toda una cohorte de adolescentes de los que tenemos que ocuparnos… y tú tienes una en casa… que está tocando movil, hay que mirar al móvil y al móvil en mi opinión.2. ¿Consideras la experiencia estética como subjetiva? Esta frase del mundo blanco y negro me encanta, pero no creo que el mundo blanco y negro apunte solo en la dirección, por ejemplo, de ver la realidad en sus extremos. Porque no hay un solo extremo: hay muchos. Por lo tanto, no veo la asociación del blanco y negro con la prehistoria.
3. ¿Tienes tiempo? Sí. Una persona como tú, de una dimensión interior eterna hacia dentro, y en muchos bloques paralelos, siempre lo tiene. Yo necesito hacer este curso de la fundación de los comunes, la revolución no era esto… https://aula.fundaciondeloscomunes.net/
Te dejo el enlace y ojalá fueras, yo voy a hacer el curso y, la verdad, has sido tú el que me ha redirigido a él. Por tu bondad, por tu amabilidad, por tu inteligencia, por tu tolerancia y porque tienes mucha sabiduría en el tándem que formas con tu obra.
Pero te envío el enlace por si te sirve, te lo paso por correo porque aquí no se me pega. - . Bischofberger Valdés says:
A ver si se me pega ahora.
https://aula.fundaciondeloscomunes.net/curso/la-revolucion-no-era-esto - . Bischofberger Valdés says:
Tampoco. Pero yo lo voy a hacer. Trata acerca de las trampas que lo subliminal puede tender al ego, de cómo hay que estar alerta, de que no necesitamos entes protectores… de las dinámicas entre el control consciente y la pulsión, etc. etc. etc. Y sobre sexualidad, cómo no, pero entendida no como práctica, sino como forma de ser, como modo de estar.
Bueno, y sobre todo trata de cosas que no sé todavía y que no las puedo, siquiera, oler; por eso me gusta, por eso me va bien.
Un abrazo, y espero no haberte molestado.
- Jordi Llort Figuerola says:
Moltes gràcies Úrsula, no tinc temps ara, quan respiri una mica, però repeteixo, moltes gràcies per totes les teves bones paraules. :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Pràctica. Taller de videocreació.Seguiment 2 .
- Ana María Serrano Pérez says:
Elisa, ganes de veure’l acabat. És un tema dificilíssim. Abraçada
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Post 4 – La Venus de moda
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat9el Post 3 – La Venus de moda
- Marina Ordóñez Brumós says:
L’elecció de mantenir la sorpresa en la performance a La Venus de moda i la decisió de modificar la silueta de la Venus de Willendorf per mostrar com es cosifica actualment al món de la moda. Això dona una forma molt crítica i reflexiva de veure-ho. En general, vols parlar de feminisme i del cos de la dona, són temes delicats de tractar i el meu consell és que siguis el màxim d’entenedor possible amb relació a la bellesa o estètica.
- Jordi Llort Figuerola says:
Moltes gràcies Marina, demà faig la performance davant de la vídeoinstal·lació, i tindré en compte de ser simple en el discurs que estic tancant, però que encara mantenia obert per a la participació de l’Aula, ja que aquesta PAC requereix una col·laboració recíproca. Seguim!
-
- Frederic Melis Fullana says:
Hola, Jordi.
Històricament i acadèmicament, i fins on jo sé, la Venus de Willendorf s’ha associat a la fertilitat.
La (nova)relació que vols proposar amb moda-anorèxia-cosificació-fascinacions-etc. forma part de la teva proposta i em sembla magnífic que desestimis la relació amb la fertilitat. La meva opinió és que, a partir de la projecció d’imatges i el retallat/intervenció a l’argila, ja estàs creant aquesta nova relació simbòlica que t’interessa presentar i no sé veure que afegir més referències pugui resultar fer-ho tot més clar o versemblant. Coincidesc amb la Marina que aquests són temes molt controvertits, tot i que no tenc cap dubte que ho faràs des del màxim respecte i sensibilitat. Del tema “mite Pigmalió” vigila que també s’ha associat a les altes capacitats que alguns estudiants o atletes creuen que tenen.
Com és normal i perquè ho estic veient des de fora, em costa una mica entendre l’associació Pigmalió-anorèxia-Willendorf-moda-cosificació en una videoescultura. Crec que tot és més simple. Ja et vaig expressar la meva opinió tendent al “menys és més”, fins i tot per a propostes artístiques.
A veure aquesta sorpresa… final… quin neguit! i moltes gràcies per la teva paciència i per voler tenir en compte les meves propostes ;-) Bona feina, Jordi!
Salut, company! (i bon dia de sant Antoni que aquí -a Mallorca-, és festa grossa i sonada!)
- Jordi Llort Figuerola says:
Molt bones Frederic, si, vaig llegir lo del concepte en l’esport professional (el conegut complexe dels esportistes d’èlit) com també el pigmalionisme que és el que m’ha motivat a incloure-ho (ja que no ho coneixi agens i crec que pateixo la fixació). M’explicaré millor; és una patologia d’atracció per les estàtues i que vull simbolitzar en la construcció inicial dels blocs d’argila, donant vida artificial per iniciar-hi posteriorment la projecció i després imatge fixa de la Venus mentre vaig modelant l’argila per esdevenir una silueta anorèxica.
Crec que és enriquir el discurs i trobar el perquè a les accions, així que continuo disposat a incloure el concepte a la pràctica. També vull deixar clar que m’ha servit de molt la teva aportació inicial, on detallava les Venus diverses i que volia incorporar cronològicament en videoprojecció. Tenies raó que era massa concepte i despistava.
El tema de la Venus de Willendorf i totes les estatuetes tampoc està clar que fossin només adoracions a la fertilitat, podria tractar-se de quelcom molt més potent, que l’Església i el patriarcat s’ha encarregat de tapar i eliminar. Podrien ser caps o persones conegudes d’una societat matriarcal de la Prehistòria (adjuntaré, en el 4art i últim post, una imatge i informació de les Venus en questió que he descobert).
La Venus, doncs, representa la forma de la dona (i el cànon) en aquelles societats prehistòriques, i parteixo d’aquesta per crear a temps real (performativa) el cànon actual; que ens ha portat a casos d’anorèxia i la indústria de la moda estrenyent les talles o Hollywood i els mass media en la propaganda “cosificadorament” esvelta de la dona.
Una última cosa; he exposat des d’un inici el tema del so/soroll i encara no tinc clar què fer. Si podeu valorar-ho, en el punt 7 del segon post de la Pràctica a Folio posava això:
7- El soroll d’ambient:
Inicialment, se sent els batecs d’un cor i es fa visible per primer cop la imatge de la Venus prehistòrica, en iniciar-se les superposicions de les tres noies anorèxiques apareix una música electrònica (a partir del minut 1’ 12’’). Creieu que una música pot ser massa invasiva i podria influenciar?
M’encantaria poder capturar el soroll que es fa en treballar l’argila blanca i en caure a terra, però malauradament no disposo del sistema de captura d’àudio prou professional, i per això s’ha imitat aquest so del fet de xocar fang blanc i terra en l’edició del vídeo de projecció, concretament en els titulars; en l’aparició del títol i dels crèdits finals.
Com ho veieu?
18 de gener de 2024.- Frederic Melis Fullana says:
Hola, Jordi.
Està ben clar. Has d’incorporar les referències que consideris més convenients al teu plantejament i idea. I, a més a més, em sembla formidable com has anat construint i iterant la teva proposta!
Ja, per acabar… amb això del fang, has mirat per aquí?, hi ha més de 80 sons relacionats amb el fang… qui sap, potser en pots reciclar/adaptar/aprofitar algun! https://sound-effects.bbcrewind.co.uk/search?q=mud
- Jordi Llort Figuerola says:
Moltes gràcies Federic, aquest sons m’aniràn bé per fer la postproducció segurament, ara que com a sons de fons també podrien inspirar-me ja que et transporten a temps antics i arrelen com el fang primigèni. Moltes gràcies, a més, no coneixia aquesta pàgina.
-
-
-
- Aïda Navarro Barba says:
Hola Jordi i Frederich, associo Pigmalió al concepte d’home com a creador i a la dona com a criatura (allò creat) (subjecte-objecte).
Pigmalió aconsegueix materialitzar la seva fantasia, de la mateixa manera que el cànon preten crear una feminitat a mida.Cert que millor guardar la imatge de l’acció performativa pel final, així mantens el suspens…aish…
Amb ganes de veure el resultat!
Avanti
- Jordi Llort Figuerola says:
Gràcies Aïda. Avui tarda faig l’acció! :)
-
- Ana María Serrano Pérez says:
Jordi, em sembla molt potent. Amb ganes de veure els resultats!
Seguim!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Buenas noches, Jordi.
Como siempre, un trabajo riguroso, serio, profundo. A la vez, comentarte que no considero que sea positiva más que la visibilización de lo evitable por la voluntad humana… pero hay aspectos del psiquismo que más vale no convocar.
Seguramente, mi trabajo también te parece demasiado negativo, por llamarlo de alguna manera. Pero la muerte de un anciano, y lo soy porque estoy en el rango de edad, es, de algún modo, lo inevitable y, por mucha aprehensión que nos dé, se puede visibilizar sin ningún problema.
Imagino (y deseo, para que haya debate) que no estarás de acuerdo.