Laia Fimia Vila

2a part procés Pràctica Videoinstal·lació

Laia Fimia Vila
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a 2a part procés Pràctica Videoinstal·lació

Debat1

  1. Ana María Serrano Pérez
    Visibilitat: Públic

    Laia,

    el muntage està molt bé. A veure com van les proves amb els miralls!

    Abraçada

Pràctica videoinstal·lació_ Laia Fímia

Laia Fimia Vila
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Pràctica videoinstal·lació_ Laia Fímia

Debat2

  1. Ana María Serrano Pérez
    Visibilitat: Públic

    Hola Laia,

    Llegin-te i em ve al cap Vox. també un anunci de desodorants on surten dones presuntament no estereotipades, quan en realitat han fet un casting per trobar la “gordita sin estrías”. Puro marketing. Ara mateix no recordo quin anunci és, però si em ve al cap, t’escric.

    La idea d’utilitzar miralls la trobo potent. Una cosa, dius: “(…) una vegada finalitzades les tres projeccions, és a dir, quan es torni a iniciar de 0 cadascun dels vídeos, apareixerà dins la instal·lació un participant, el qual es dedicarà a despenjar els llenços, deixant el descobert els miralls que reflectiran la imatge d’aquest”. Pregunta: has pensat en només descobrir un dels miralls? Potser el del centre i que les imatges continuin reproduint-se als costats. És com si l’espectador es veies reflectit en aquest mirall central i en contacte directe amb les dues pantalles que té al costat quan acabés la performance. Això suposaria treure només el llenç central. Seria com confrontar la mirada de l’espectador amb la seva propia imatge dins d’aquests tipus de discursos.

    Com a instal·lació, pot tenir una duració en el temps. M’imagino primer la performance, i desprès deixar el mirall al descobert perquè tothom que passi pel davant es vegi reflectit.

    Hi ha un llibre que està molt bé de la Marian López F. Cao: “Mulier me fecit. Hacia un análisis feminista del arte y de la educación”. Potser el pots trobar en pdf, perquè ja fa un temps que circula. A la pàgina 51 del llibre la Marian Lòpez diu: “El cuerpo femenino aparecerá como materia informe e indiferenciada, a partir de la cual el arte, como metàfora del agens creador, conformarà y dará forma” (pàg. 51). Es a dir, si consideren que el cos de la dona no té forma, que només és materia, li donaran forma. Parla des del punt de vista de l’art, però tal i com indica John Berger a “Modos de ver”  les imatges publicitaries que tenim al nostre imaginari venen de l’art. Potser ja l’has vist, aquest capítol d’una serie de televisió que Berger va fer per la BBC, et deixo de totes maneres un link: https://www.youtube.com/watch?v=Fqb2yssq6OU

    I sobre les bruixes, potser ja coneixes a la Silvia Federici i el seu llibre “Caliban y la bruja”. Te’l pots descarregar de manera gratuïta i legal a la llibreria Traficantes, pots fer una donació per la descàrrega i, si el veus interessant comprar. Aquí tens l’enllaç: https://traficantes.net/libros/calib%C3%A1n-y-la-bruja

    Federici planteja que el capitalisme va començar a la edat mitjana, i que el primer que van fer va ser desmuntar la idea comunal de viure, desposeïr a les dones del dret a controlar el seu cos i les va convertir en força reproductiva, es a dir, reproductores que proten al món futurs traballadors que alimentaran la maquinària capitalista. Aquest llibre no te’l podràs llegir per aquesta assignatura perquè té molta pàgina, però si vols continuar aprofundint en aquest tema per les teves futures obres d’art, crec que és un “must”.

     

    Seguim! Ànims!

    Ana