Debat0el Post 2 – Procès Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el 2a part procés Pràctica Videoinstal·lació
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Pràctica Taller de videocreació: Cristina Romero Vilajosana
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Pràctica videoinstal·lació_ Laia Fímia
- Ana María Serrano Pérez says:
Hola Laia,
Llegin-te i em ve al cap Vox. també un anunci de desodorants on surten dones presuntament no estereotipades, quan en realitat han fet un casting per trobar la “gordita sin estrías”. Puro marketing. Ara mateix no recordo quin anunci és, però si em ve al cap, t’escric.
La idea d’utilitzar miralls la trobo potent. Una cosa, dius: “(…) una vegada finalitzades les tres projeccions, és a dir, quan es torni a iniciar de 0 cadascun dels vídeos, apareixerà dins la instal·lació un participant, el qual es dedicarà a despenjar els llenços, deixant el descobert els miralls que reflectiran la imatge d’aquest”. Pregunta: has pensat en només descobrir un dels miralls? Potser el del centre i que les imatges continuin reproduint-se als costats. És com si l’espectador es veies reflectit en aquest mirall central i en contacte directe amb les dues pantalles que té al costat quan acabés la performance. Això suposaria treure només el llenç central. Seria com confrontar la mirada de l’espectador amb la seva propia imatge dins d’aquests tipus de discursos.
Com a instal·lació, pot tenir una duració en el temps. M’imagino primer la performance, i desprès deixar el mirall al descobert perquè tothom que passi pel davant es vegi reflectit.
Hi ha un llibre que està molt bé de la Marian López F. Cao: “Mulier me fecit. Hacia un análisis feminista del arte y de la educación”. Potser el pots trobar en pdf, perquè ja fa un temps que circula. A la pàgina 51 del llibre la Marian Lòpez diu: “El cuerpo femenino aparecerá como materia informe e indiferenciada, a partir de la cual el arte, como metàfora del agens creador, conformarà y dará forma” (pàg. 51). Es a dir, si consideren que el cos de la dona no té forma, que només és materia, li donaran forma. Parla des del punt de vista de l’art, però tal i com indica John Berger a “Modos de ver” les imatges publicitaries que tenim al nostre imaginari venen de l’art. Potser ja l’has vist, aquest capítol d’una serie de televisió que Berger va fer per la BBC, et deixo de totes maneres un link: https://www.youtube.com/watch?v=Fqb2yssq6OU
I sobre les bruixes, potser ja coneixes a la Silvia Federici i el seu llibre “Caliban y la bruja”. Te’l pots descarregar de manera gratuïta i legal a la llibreria Traficantes, pots fer una donació per la descàrrega i, si el veus interessant comprar. Aquí tens l’enllaç: https://traficantes.net/libros/calib%C3%A1n-y-la-bruja
Federici planteja que el capitalisme va començar a la edat mitjana, i que el primer que van fer va ser desmuntar la idea comunal de viure, desposeïr a les dones del dret a controlar el seu cos i les va convertir en força reproductiva, es a dir, reproductores que proten al món futurs traballadors que alimentaran la maquinària capitalista. Aquest llibre no te’l podràs llegir per aquesta assignatura perquè té molta pàgina, però si vols continuar aprofundint en aquest tema per les teves futures obres d’art, crec que és un “must”.
Seguim! Ànims!
Ana
- Ana María Serrano Pérez says:
Ja m’ha vingut al cap. La marca de cosmètica és “DOVE”.
Mira, aquí un article de infobae (empreses) sobre com de bé els ha anat la seva campanya amb “gorditas”: https://www.infobae.com/2005/04/22/179431-las-gorditas-buena-formula-dove/
Aquí otro link: https://afrofeminas.com/2016/02/03/porque-no-me-gusta-dove-ni-sus-campanas-sobre-la-belleza-real/
Seguim!
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat7el Pràctica: Videoinstal.lacions. Procés.
- Ana María Serrano Pérez says:
Hola Elisa,
Entenc que el collaret no serà de color verd (Chroma) i que projectaràs sobre les estampes pintades (intervenides), sí?
Quin tamany o grandària tindra el collaret on projectaràs? Ho dic perquè en el meu procès el tema de la distància del projector de la paret (lloc on projectar en el meu cas) m’ha dificultat molt les coses. Potser ja has fet proves i funciona.
On estarà posat el collaret, support?Hi ha una artista, Julia Montilla Campillo, que te un treball sobre imatges religiosas que recull en un llibre: “Ezkiozaleak : un relat fotogràfic sobre els seguidors de les aparicions d’Ezkioga”. No he trobat cap enllaç per compartir. Potser trobes alguna connexió, perquè també treballa amb arxius.
Et vaig comentar al fòrum la descoberta de la Teresa Estapé, joiera i artista: https://teresaestape.com/collections/art-pieces. No sé si li has donat una ullada.
Ens llegim, una abraçada!
Ana
- Elisa Brunells Isasi says:
Hola Anna… Si ho vaig veure i et vaig contestar, però va quedar després del comentari de la Maria del Carmen, i per això no et va arribar, t’ho copio perquè no hagis de buscar-ho.
“”””Hola, Ana María, fa dies que tenia pendent respondre’t, per això et demano mil disculpes…
T’agraeixo molt els teus comentaris, i la del referent que m’has facilitat, i no coneixia: El treball de Teresa Estape també crec que és molt especial…
Per mi, realment, el valor de la joia, recau en altres qualitats; com l’artística, la creativa, l’enginy, el que trasmet, etc.. L’objecte està per sobre del valor dels materials o l’econòmic.
Per cert, aquella diapo “Microscopias de organismos”, era molt especial, una joia, quan la vaig veure, vaig pensar de seguida, amb el treball de Joan Fontcoberta, que segur que ja coneixes..
Continuem! Salut!””””
Refent el que em dius del color verd, la funció era utilitzar la màscara de Premier, però no me n’he sortit; tot i això, el resultat m’ ha semblat bó, referint-me al objecte, i el tinc present en el procés.
No sé com duus tu el Premier, però jo bastant, per no dir molt malament, així que hauré de fer un curs per aprofundir en el programa, ja que el que veig; m’agrada per donar solucions a idees….
El tema projeccions estic fent proves … Tinc un bust i també estic experimentant amb plantilles retallades … Espero que arribi el moment de la simplificació… per poder començar a crear resultats! Aquest cap de setmana toca intensiu de experimentar!
Molts ànims amb el teu projecte, que pinta molt bé! Va agradar-me el joc de simetria!!! Salut Ana - Carla Farreny Jimenez says:
Bona tarda, Elisa,
Que bonica la teva idea! I que fort el descobrir un cop escollit el material, això que expliques sobre l’estampa de la santa…Jo sóc filla/neta de joyers així que el teu projecte m’ha ressonat molt :)
Respecte a la manera de projectar, no sé si et servirà, però si no te’n surts amb el Premiere, hi ha un programa que es diu “Resolume Arena” (potser ja el coneixes) que es força fàcil d’utilitzar i et permetria projectar sobre cada peça de la joia o objecte que necessitis… Es tracta d’un programa de videomapping amb el que pots modular la mida, forma i quantitat (i de tot de fet) de les imatges que triïs projectar sobre l’objecte. Jo soc superanalogica i després de mirar tots els tutorials existents al Youtube me n’he acabat sortint jeje
T’envio un enllaç (tots els vídeos són bastant cutres, però aquest està molt ben explicat). El programa te’l pots descarregar de manera gratuïta a web de Resolume.https://www.youtube.com/watch?v=mR53XfYZAN8
Si et decantessis per aquí i necessites ajuda, aquí estic!
Ànims amb la continuació del procés!- Elisa Brunells Isasi says:
Bon dia, Carla…
Síiii, que fort estan sent aquests avenços en la pràctica, és com si tot fos dirigit per alguna altra força que mou fils, potser és l’inconscient, en això estic.
Que bonica la teva connexió amb l’ofici, potser també un dia pots treballar-ho en un projecte artístic (si el pensament t’ho demana).
En el meu cas no tinc família dedicada a les joies, el meu pare era mecànic, però sempre penso en joies per interpretar les creacions…
Moltes gràcies per facilitar-me el programa, m’ho he mirat i sembla molt pràctic,i queda pendent, però en aquests moments, estic tan dispersa, que amb el que centraré l’energia, és; en simplificar i utilitzar mínim de tècnica, perquè tinc molta feina de resolució conceptual, i constantment canvio …
Mil gràcies per l’oferiment Carla… , seguim…Una abraçada!
Elisa
- Carla Farreny Jimenez says:
Hola, Elisa!
Que bonics que són aquests processos quan s’allunyen de “la voluntat” i et porten a llocs inesperats :)
Clar, ho entenc… segur que trobes una bona manera de resoldre-ho altrament!
Una abraçada!
-
-
- Aïda Navarro Barba says:
Hola Elisa. Veient la teva proposta m’ha vingut al cap altres dues artistes que han treballen la temàtica de la santedat a la seva obra. Karol Bergeret i Núria Torrente. En el segon cas Torrente treballa en les seves peces de joieria, el tema del record (atrapa en el vidre fos records), la infantesa, el dolor… Ara es pot veure la seva peça al de Hub.
Bergeret treballa des dels objectes trobats vinculats al món domèstic per crear escultures amb les que realitza performance. Veuràs que en alguns casos incorpora dins l’escultura una pantalla en que projecta rostres.
https://karolbergeret.blogspot.com/p/santas-amas-de-casa-especie-en.html
https://nuriatorrente.com/nuestra-senora-de-la-fibromialgia/
- Elisa Brunells Isasi says:
Hola, Aïda. Bon dia!
Que bo!M’han encantat les dues propostes, moltes gràcies, també; per la teva aportació a descobrir treballs tan fantàstics i inspiradors.
Continuemen aquesta última entrega….
Gràcies de nou, una abraçada i salut!
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Pràctica- Taller videoart
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat6el La Venus de moda: Vídeoescultura performativa.
- Irene Hernandez Pacheco says:
Bona tarda Jordi,
Primer dir-te que em sembla genial que tractis aquest tema, ja que és un tema d’actualitat i del que, penso, que s’ha de parlar.
En quant a la proposta de deformar en el vídeo la figura em sembla molt interessant, pel que tu dius i pel fet que sigui(s) un home qui realitza la acció.
Ànims,
Irene
- Frederic Melis Fullana says:
Bon vespre, Jordi.
Així com les tres primeres imatges “frames” [en dius] m’han impactat gratament (ep!, això pot funcionar!, he pensat d’entrada) i la referència a Paso Doble també l’entenc bé, a mesura que he anat llegint les referenciacions, m’ha semblat que hi intervenien massa conceptes.
Amb completa voluntat de crítica constructiva, no acab de veure la Venus de Willendorf -o les diferents representacions de la fecunditat- en línia amb la Barbie o la Lucy o les top models o la referència fàl·lica hinduista. Anorèxia i moda, certament tenen un nexe, però em sembla que tota aquesta casuística és molt més subtil i complexa i, ontològicament, tot aquest meltin’pot el percep distanciat del masclisme subjacent. Per a sintetitzar-ho, a mi m’ha semblat qui hi ha massa conceptes referits a una idea central i en un mateix sac i tot referit a la “cosificació de la dona”.
Si em dius que tendesc a simplificar massa les coses, també et donaré la raó. Estic segur, però, que ho tens ben estudiat, meditat, apamat i pots “des_cosificar” 29.000 anys en tres minuts ;-) Passa, però, que jo estic en una fase en què crec que com més senzill és el camí cap al concepte, millor.
Per tant, i només per si et pot servir d’alguna referència, si jo hagués de fer el teu exercici amb els referents que aportes, partiria de la Venus i aniria eliminant “l’excés” de material (fang) per acabar amb la silueta d’aquesta al·lota tan prima (o anorèxica).
La silueta marcada per la projecció, seria el perímetre de l’escultura. O, també, viceversa: a partir de la silueta de la model, afegiria material (fang) fins a arribar al perfil de la Venus. Potser, si la suma d’imatges funciona bé i no genera renou excessiu, acabaria amb tres capes: fang + projecció venus + projecció model.
Sigui com sigui, amb moltes ganes de veure els resultats de la teva proposta.
(com que veig que no es poden inserir imatges als comentaris, he penjat al meu Drive una imatge-resum. Esper que funcioni algun link)https://drive.google.com/file/d/1ilKVcMBWH5g9-ZcBSxaKjChcwFmPuosU/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/1ilKVcMBWH5g9-ZcBSxaKjChcwFmPuosU/view?usp=drive_link - Jordi Llort Figuerola says:
Bones Frederic, crec que tens tota la raó, i que he de sintetitzar, crec que surten molts treballs de les meves explicacions. A part, m’agrada molt el tema d’anar retallant el volum, com ha fet el cànon, fins aconseguir aquestes cosificacions anorèxiques, anar tallant i treient el fang, i que podria anar llençant a darrera o a terra i així generar un sò més d’alerta, i alhora pausat, com marcant el temps. Demà faig la proposta més sintetitzada i centrant-me en que “menos és más”, sobretot i he d’actuar damunt mentres hi ha una projecció.
Merci
- . says:
Hola, Jordi. Impresionante el trabajo. Lo he mirado hoy solo por encima, lo tengo que mirar más a fondo mañana. Pero el vídeo final realmente impacta, me ha recordado esos antiguos vídeos que aparecieron cuando empezó a reinar la preocupación por los trastornos de la alimentación.
El estudio cronológico que has hecho sobre las Venus merece un punto y aparte. Pégalo en algún otro sitio, que has sido exhaustivo.
Tu blog, no sé si decir acojonante o acongojante, porque miro el mío ahora y lo veo como de parvulitos. jajajaaj
Lo de la reconstrucción dudosa del cuerpo de Lucy, si no lo pones tú, lo pondré yo en el museo donde esté Lucy. Porque vamos, se me ha subido toda la sangre cuando me he dado cuenta. Qué razón tienes.
Bueno, mañana te buscaré algunas propuestas de mejora, y cuando me mire toda tu obra en vacaciones (porque ahora voy agotada) ¿me autorizas a que haga una entrada en mi blog sobre ti, verdad?
Un saludo,
Úrsula - Aïda Navarro Barba says:
Hola Jordi.
Em sembla molt interessant el projecte per clara afinitat i de moment té super bona pinta.
En veure el vídeo que projectaràs i veure la tipografia, he pensat que potser podries crear-la a partir de la gravació de la incisió del títol al fang. La caràtula ens endinsaria en l’atmosfera de l’acció performativa posterior i conceptualment ens acostaria a aquesta idea de bísturí, de ferida, tot i que a aquestes alçades de la pràctica potser et resulta massa complicat tot plegat.
Tot plegat m’ha fet pensar en el mite de Pigmalió! Potser et sembla interessant incorporar-lo com a concepte.
Endevant. Amb ganes de veure’n el resultat
- Jordi Llort Figuerola says:
Moltes gràcies Aïda, doncs m’encanta la idea del mite de Pigmalió, i per cert… no la coneixia. Ara miro de com incorporar la idea, ja que al igual el comentari del company Frederic de sintetitzar ha tingut bons resultats ara no voldria pas tornar-lo a carregar.
Certament des d’un inici la meva idea ha estat sempre d’anar extraient capes de fang i deformant la massa d’argila per interaccionar amb la videoprojecció, amb una intencionalitat cosificadora de la silueta femenina, però la idea del punt de vista masculí del mite s’escau força. Simplificant, el rei de Xipre estava encegat i obsessionat per la bellesa escultòrica del cos femení, perdent el Nord, com ho ha estat/està encara avui en dia el mascle d’Homo sapiens sapiens.
Incorporaré el mite en la vídeoescultura performativa, en un primer moment canviant ja el nom del títol i també en la tipografia (afegint alguna imatge i referència al dossier), que potser a partir d’ara, en comptes d’una tant moderna serà clàssica o com de pedra, per recordar tot el món dels mites.
Πυγμαλίων : Pigmalió
La idea (de marcar el títol en el fang) de la companya Aïda crec que és fer una mica d’spolier i sobretot és perdre poder d’impacte en l’acció sobre el cos femení; ja que la idea no és fer un traç recte i entenedor des d’un principi, sinó més aviat al contrari, com en les accions performatives, deixar marge per la incertesa i inquietud dels primers moments de l’acció. Per tant, moltes gràcies per l’apreciació Aïda, però no executaré en un principi la tipografia retallant el fang, tal com diu la companya AïdaMantindré la sorpresa i seguiré amb la meva idea inicial de retallar la figura grossa de la Venus de Willendorf que al contrari de Frederic si que veig semblança en la cosificació actual de la moda. És cert que els motius són diferents, una era el cos idealitzat per finalitats reproductives i l’actual és per finalitats estètiques, per tant és el cànon de bellesa canviant.
Imatge d’una il·lustració del manuscrit de les metamorfosis d’Ovidi del segle XV.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat5el Pràctica Taller de Videocreació
- Frederic Melis Fullana says:
Hola, Lluís, jo com l’Ana Maria, també he pensat, d’entrada, que nou àudios podrien ser massa àudios… Naturalment, ho deus tenir ben estructurat, però, jo -en un projecte com el teu- em proposaria contrastar continguts. Per exemple, amb alguna melodia simple, simplista -si vols- (no sé… des d’una cançó de bressol fins a una sintonia publicitària) per evidenciar que creiem saber per on van les coses quan, realment, tot és molt més complex i també manipulable.
Amb moltes ganes de veure resultats!
- Lluís Francesc Albert Herranz says:
Moltes gràcies pel consell, a la fi el tema àudio ha estat al que més voltes li he donat.
-
- Judit Rambla says:
Hola Lluís,
Deunido quina peça, visualment impactant és, i tinc molta curiositat per veure com la desenvolupes al complet a nivell tècnic.
La idea de jugar amb al deformació de la imatge sobre l’esfera em recorda a una peça de la jove Yayoi Kusama, l’any 1969. La peça en qüestió fou una instal.lació que s’ubicà a les afores de la Biennal de Venècia, es titula Narcissus Garden:
D’altra banda, volia preguntar-te, en el cas dels vídeos de sexe, faries alguna referència crítica a la indústria de la pornografia o només parlaries de ‘sexe’ en general?
També afegir que estic d’acord amb el Frederic en que potser tots els audios reproduint-se a l’hora podria ser massa, potser podries jugar amb els volums de cadascun i amb els punts des dels que s’emet el so.
Endavant i ànims en la recta final del projecte :)
J
- Judit Rambla says:
Ui! No s’ha copiat la fotografia de la peça de Kusama, et deixo un link:
https://historia-arte.com/obras/jardin-de-narcisos
J
- Lluís Francesc Albert Herranz says:
Hola Judit,
Moltes gràcies per la teua aportació, en relació al sexe i el porno, cal pensar que bé lligat al desenvolupament d’internet (hotmail), el títol de l’obra pot fer referència al quadre de Courbet, però he tractat de crear un obra d’interacció amb l’espectador i interpretació oberta. En l’aspecte sonor, a la fi he optat justament pel que proposes.
-
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat4el Procés de treball de la pràctica final. Taller de videocreació.
- Ana María Serrano Pérez says:
Hola Sara,
Recupero del fòrum la teva idea (que som moltes alumnes), copio i enganxo: “La idea principal és que a través d’una sèrie de pantalles de diferents dispositius que intentaré aconseguir, s’hi projectin imatges relacionades amb el canvi climàtic i el desastre ambiental que l’humà ha generat durant tant de temps.”
Jo també estic amb pantalles, projecció. Les pantalles s’han de sincronitzar segons com sigui el muntage de vídeo. Penso en el Gary Hill que tenim al mòdul i el seu cos repartit en pantalles dins d’una prestatgeria.
Seguim!
- Mireia Artés Caritg says:
Hola Sara!
Llegint la teva idea m’ha recordat a una obra que vaig veure fa uns mesos a una exposició del meu poble. Es tracta d’una vídeoinstal·lació creada amb diverses pantalles d’ordinador col·locades a terra. A cada pantalla s’hi emetia un fragment de la vídeocreació que juntes formaven la imatge sencera. L’autor es diu Dani Andreu, no he sabut trobar cap fotografia ni documentació al seu instagram o blog. Si que et puc fer arribar una fotografia que va publicar l’Ajuntament dins el recull d’imatges de la presentació de l’exposició:
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=551273750517162&set=pb.100069036250142.-2207520000&type=3
Si necessites més informació potser podries contactar amb l’artista i que te’n doni més detalls, jo no he sabut trobar més referències sobre l’obra que et comento. Espero que d’alguna manera et serveixi per veure des d’una altra peça com pot quedar el resultat de les multipantalles.
Ànims amb la recta final!
Mireia
- Cristina Méndez Gallego says:
Sí, penso que pot ser important la relació entre les pantalles, la disposició i la sincronització o no del seu contingut.
Caldria preguntar-se fins a quin punt té importància el mitjà escultòric dels monitors en la teva obra. Si t’interessa la fragmentació com ho fa Gary Hill a Inascmuch As It Is Always Alaready Talking Place, com et deia l’Ana o buscar un altre tipus de relació.
Comparteixo amb un exemple que m’ha semblat interessant pel que fa a la fragmentació de les pantalles.
Il nuotatore d’ Stuio Azzurof amb pantalles per on on nedador es va desplaçant.
Seguim!
-
- Sonia Rodriguez Morell says:
Hola Sara, la teva proposta em sembla un bon punt de partida, però em falta informació per acabar de definir-la. El tema del canvi climàtic està ben trobat i és molt actual.
Per una banda, la videoescultura que es crea a partir de les diferents pantalles té algun ordre específic? Respon a algun concepte concret, o està muntada només a partir de l’equilibri estètic de la composició? Recorda les primeres performances de Paik amb la concertista Charlotte Moorman (Concerto for TV Cello (1971)), que tenien un context i un rerefons concrets, però crec que hauries de justificar d’alguna manera la composició de les diferents pantalles. No acabo de veure la intencionalitat en l’elecció dels suports.
Per altra banda, en una videoinstal.lació, el vídeo hauria de funcionar com una part fonamental del discurs total però no expliques massa en relació amb les imatges que apareixeran en les diferents pantalles. Serà la mateixa imatge sincronitzada? seran diferents imatges?… i si és aquest el cas, interaccionaran entre elles o seran merament “anecdòtiques”?
L’altre punt que crec que no està prou definit és l’espai on s’enmarcarà l’obra i quin tipus d’interacció es generarà amb l’espectador.Com a proposta em sembla un bon punt de partida però crec que hi ha alguns conceptes que s’haurien d’explicar millor en la justificació.
Seguim!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Treball en procès Carla
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a..jpg){kind=link}
Laia,
el muntage està molt bé. A veure com van les proves amb els miralls!
Abraçada