Publicat per 
Debat6el La Venus de moda: Vídeoescultura performativa.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Taller de videocreació
Logo Ágora
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Jordi,
Primer dir-te que em sembla genial que tractis aquest tema, ja que és un tema d’actualitat i del que, penso, que s’ha de parlar.
En quant a la proposta de deformar en el vídeo la figura em sembla molt interessant, pel que tu dius i pel fet que sigui(s) un home qui realitza la acció.
Ànims,
Irene
Bon vespre, Jordi.
Així com les tres primeres imatges “frames” [en dius] m’han impactat gratament (ep!, això pot funcionar!, he pensat d’entrada) i la referència a Paso Doble també l’entenc bé, a mesura que he anat llegint les referenciacions, m’ha semblat que hi intervenien massa conceptes.
Amb completa voluntat de crítica constructiva, no acab de veure la Venus de Willendorf -o les diferents representacions de la fecunditat- en línia amb la Barbie o la Lucy o les top models o la referència fàl·lica hinduista. Anorèxia i moda, certament tenen un nexe, però em sembla que tota aquesta casuística és molt més subtil i complexa i, ontològicament, tot aquest meltin’pot el percep distanciat del masclisme subjacent. Per a sintetitzar-ho, a mi m’ha semblat qui hi ha massa conceptes referits a una idea central i en un mateix sac i tot referit a la “cosificació de la dona”.
Si em dius que tendesc a simplificar massa les coses, també et donaré la raó. Estic segur, però, que ho tens ben estudiat, meditat, apamat i pots “des_cosificar” 29.000 anys en tres minuts ;-) Passa, però, que jo estic en una fase en què crec que com més senzill és el camí cap al concepte, millor.
Per tant, i només per si et pot servir d’alguna referència, si jo hagués de fer el teu exercici amb els referents que aportes, partiria de la Venus i aniria eliminant “l’excés” de material (fang) per acabar amb la silueta d’aquesta al·lota tan prima (o anorèxica).
La silueta marcada per la projecció, seria el perímetre de l’escultura. O, també, viceversa: a partir de la silueta de la model, afegiria material (fang) fins a arribar al perfil de la Venus. Potser, si la suma d’imatges funciona bé i no genera renou excessiu, acabaria amb tres capes: fang + projecció venus + projecció model.
Sigui com sigui, amb moltes ganes de veure els resultats de la teva proposta.
(com que veig que no es poden inserir imatges als comentaris, he penjat al meu Drive una imatge-resum. Esper que funcioni algun link)
https://drive.google.com/file/d/1ilKVcMBWH5g9-ZcBSxaKjChcwFmPuosU/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/1ilKVcMBWH5g9-ZcBSxaKjChcwFmPuosU/view?usp=drive_link
Bones Frederic, crec que tens tota la raó, i que he de sintetitzar, crec que surten molts treballs de les meves explicacions. A part, m’agrada molt el tema d’anar retallant el volum, com ha fet el cànon, fins aconseguir aquestes cosificacions anorèxiques, anar tallant i treient el fang, i que podria anar llençant a darrera o a terra i així generar un sò més d’alerta, i alhora pausat, com marcant el temps. Demà faig la proposta més sintetitzada i centrant-me en que “menos és más”, sobretot i he d’actuar damunt mentres hi ha una projecció.
Merci
Hola, Jordi. Impresionante el trabajo. Lo he mirado hoy solo por encima, lo tengo que mirar más a fondo mañana. Pero el vídeo final realmente impacta, me ha recordado esos antiguos vídeos que aparecieron cuando empezó a reinar la preocupación por los trastornos de la alimentación.
El estudio cronológico que has hecho sobre las Venus merece un punto y aparte. Pégalo en algún otro sitio, que has sido exhaustivo.
Tu blog, no sé si decir acojonante o acongojante, porque miro el mío ahora y lo veo como de parvulitos. jajajaaj
Lo de la reconstrucción dudosa del cuerpo de Lucy, si no lo pones tú, lo pondré yo en el museo donde esté Lucy. Porque vamos, se me ha subido toda la sangre cuando me he dado cuenta. Qué razón tienes.
Bueno, mañana te buscaré algunas propuestas de mejora, y cuando me mire toda tu obra en vacaciones (porque ahora voy agotada) ¿me autorizas a que haga una entrada en mi blog sobre ti, verdad?
Un saludo,
Úrsula
Hola Jordi.
Em sembla molt interessant el projecte per clara afinitat i de moment té super bona pinta.
En veure el vídeo que projectaràs i veure la tipografia, he pensat que potser podries crear-la a partir de la gravació de la incisió del títol al fang. La caràtula ens endinsaria en l’atmosfera de l’acció performativa posterior i conceptualment ens acostaria a aquesta idea de bísturí, de ferida, tot i que a aquestes alçades de la pràctica potser et resulta massa complicat tot plegat.
Tot plegat m’ha fet pensar en el mite de Pigmalió! Potser et sembla interessant incorporar-lo com a concepte.
Endevant. Amb ganes de veure’n el resultat
Moltes gràcies Aïda, doncs m’encanta la idea del mite de Pigmalió, i per cert… no la coneixia. Ara miro de com incorporar la idea, ja que al igual el comentari del company Frederic de sintetitzar ha tingut bons resultats ara no voldria pas tornar-lo a carregar.
Certament des d’un inici la meva idea ha estat sempre d’anar extraient capes de fang i deformant la massa d’argila per interaccionar amb la videoprojecció, amb una intencionalitat cosificadora de la silueta femenina, però la idea del punt de vista masculí del mite s’escau força. Simplificant, el rei de Xipre estava encegat i obsessionat per la bellesa escultòrica del cos femení, perdent el Nord, com ho ha estat/està encara avui en dia el mascle d’Homo sapiens sapiens.
Incorporaré el mite en la vídeoescultura performativa, en un primer moment canviant ja el nom del títol i també en la tipografia (afegint alguna imatge i referència al dossier), que potser a partir d’ara, en comptes d’una tant moderna serà clàssica o com de pedra, per recordar tot el món dels mites.
Πυγμαλίων : Pigmalió
La idea (de marcar el títol en el fang) de la companya Aïda crec que és fer una mica d’spolier i sobretot és perdre poder d’impacte en l’acció sobre el cos femení; ja que la idea no és fer un traç recte i entenedor des d’un principi, sinó més aviat al contrari, com en les accions performatives, deixar marge per la incertesa i inquietud dels primers moments de l’acció. Per tant, moltes gràcies per l’apreciació Aïda, però no executaré en un principi la tipografia retallant el fang, tal com diu la companya Aïda
Mantindré la sorpresa i seguiré amb la meva idea inicial de retallar la figura grossa de la Venus de Willendorf que al contrari de Frederic si que veig semblança en la cosificació actual de la moda. És cert que els motius són diferents, una era el cos idealitzat per finalitats reproductives i l’actual és per finalitats estètiques, per tant és el cànon de bellesa canviant.
Imatge d’una il·lustració del manuscrit de les metamorfosis d’Ovidi del segle XV.