La Venus de moda: Vídeoescultura performativa sobre la cosificació de la dona.
Taller de Videocreació_ PRÀCTICA.
- La idea.
- Els antecedents.
- Les influències.
- El llistat d’imatges a projectar.
- Primera aproximació.
- Adaptació segons els comentaris dels companys. Segona aproximació.
- El mètode d’execució (6è apartat) és el detallat al Fòrum de la proposta i el deixo per explicar més detingudament en el segon post, ja que ara m’interessa establir un llistat definitiu d’imatges de cos (en peus, dreta) de dona per preparar la videoprojecció. Però ja tinc força clara la idea; tractar l’anorèxia que provoca la indústria de la moda en dones joves, modelant la Venus de Willendorf com si fos un cos anorèxic.
1- Idea:
Iniciem l’any 2024 i paradoxalment avui en dia és difícil observar en els museus obres amb una clara dissidència vers el pensament hegemònic patriarcal, treballs amb crítica feminista o que denuncien el masclisme. Per fer justícia, cal lluitar doncs contra el fal·lus-centrisme[1] i rebotar la seva Història de l’Art.
Per aquest motiu he ideat una videocreació multidisciplinar que traspassa la pantalla plana i bidimensional, gràcies a la unió entre vídeoescultura, vídeomapping, videoinstal·lació i acció performativa. El suport de projecció és alhora escultura i mapping en contínua formació volumètrica, gràcies al material (fang/argila blanca) on es projecta i la seva mutació (del suport) provocada per l’artista modelant[2] deliberadament sobre la videoprojecció.
Una vídeoescultura que hibrida disciplines artístiques com la performance, la ceràmica, l’escultura, la videoinstal·lació, i el mapping. És necessari realitzar un vídeo de projecció abans d’executar la vídeoescultura performativa, on les imatges (estàtiques) a projectar segueixin un ordre cronològic, el de l’evolució humana.
S’iniciarà[3] amb el cos de l’avantpassada més llunyana de l’Homo sapiens, la Lucy, passant per les estatuetes de la prehistòria, les anomenades Venus Paleolítiques. Seguidament d’escultures que reflecteixen l’aparició del món hel·lènic i la posterior patterfamilias romana (tot un punt d’inflexió) passant per algunes actrius de Hollywood, i finalitzant amb les top models actuals (de passarel·la) per combatre els diversos cànons heteronormatius de bellesa imposats des de fa segles.
2- Antecedents:
Foucault desenvolupa una anàlisi genealògica de les relacions poder/saber des de l’antiguitat fins a l’actualitat, proposant que el poder exercit sobre el cos és el resultat d’una certa economia política que difereix segons les diferents èpoques i edats de la humanitat. (p.18, Senra)[4]
3- Influències:
Miquel Barceló[5], les vídeocreacions en stopmotion de Jan Švankmajer[6], les Venus prehistòriques i les Paleolítiques, les escultures de Venus hel·lèniques (imatge superior) juntament amb les nines també grecoromanes, els Shivalinghams (imatge inferior), el cinema de Hollywood, la indústria de moda, etc.
→S’agraeixen citacions vostres d’antecedents de la cosificació femenina.
4- Llistat cronològic d’imatges, per realitzar el vídeo de projecció.
→Sempre cossos femenins. Si teniu algun suggeriment l’afegiré de tot grat.
-
-
-
-
- La Lucy (Australopithecus afarensis): 3.500.000 – 3.200.000 aC.
- Les Venus més antigues (en discussió actual), datades en 200-300.000 anys:
- Venus de Berejat Ram.
- Venus de Tan-Tan.
- Gravats de 50.000 anys per Neandertals (article National Geographic).
- Venus[7] de la prehistòria[8]:
- Venus de Willendorf (Moràvia, República Txeca): 28.000 aC.
- Venus de Dolní Věstonice, Brno (República Txeca): 29.000 – 25.000 aC.
- Venus de Brassempouy, França: 25.000 aC.
- Venus de Laussel (no és de “bulto” rodó[9] està esculpida només). França: 25.000 aC.
- Venus de Lespugue. França: 26.000 – 24.000 aC.
- Venus de Grimaldi o la Polichinela. Cova del Príncep a Grimaldi, a la Ligúria (Itàlia): 23.000 aC. És l’única trobada que van realitzar els Homo Neanderthalis: Representa nítidament a una dona neandertal[10]. Indústria mosteriana (Lo Mostièr) que apareix en diversos abrics de las Coves de Grimaldi.
- Venus de les Grottes du Pape, a Brassempouy, França: 21.000 aC.
- Venus de Mal’ta, al Llac Baikal, Sibèria: 20.000 aC.
- Venus de Savignano, Itàlia: 25.000 – 20.000 aC.
- …
Venus de Willendorf animada per l’artista Nina Paley.
-
-
-
5- Primera aproximació compartida al Fòrum de l’Aula de Videocreació.
Potser m’he de centrar només en una imatge, o sigui, què us sembla si les projecto abans de començar de la més actual fins a la més antiga, i em centro a treballar aquesta última? O sigui, la Venus de Willendorf, ja que tindrà més sentit, “DESCOSIFICARÉ” el cànon fins a arribar a la de 28.000 aC. i aleshores cosifico amb els canons actuals.
També es podria projectar una imatge durant 28 o 29 minuts com els anys de la Venus de Willendorf i en aquest temps jo deformo el lingam d’argila per fer una forma anorèxica, provocada pel cànon de bellesa actual (patriarcal) de la moda. Així estaria explicant 29.000 anys de cosificació femenina. Què en penseu?
Jordi Llort-Figuerola, a 3 de gener de 2024.
Peus de pàgina:
[1] Curiosa coincidència que el bloc de fang sembli un ritual de Ioga tàntric; la veneració del lingam (sexe de l’home) abi shec (Yoni, sexe de la dona) que es realitza en Lluna plena.
[2] L’acció; manipulació de l’argila a temps real amb les mans, braços i cos de l’artista, damunt de blocs d’argila blanca farà deformar la projecció.
[3] Projecció d’imatges de la cosificació de la dona al llarg del desenvolupament de la nostra espècie.
[4] Recurs d’aprenentatge UOC: Videoart, feminismes i artivismes LGTBI d’Andrés Claudio Senra Berja.
[5] Les performances “Paso Doble” on el trio artístic Miquel Barceló, Bruno Delbonnel i el coreògraf Josef Nadj creen murs de fang per interaccionar-hi. (https://www.youtube.com/watch?v=rhUWkEqYPt0).
[6] Les videocreacions surrealistes del txec Jan Švankmajer, on l’stopmotion anima cossos humans de fang, com per exemple; Dimensions del diàleg de l’any 1982 (a partir del minut 4’20’’).
[7] Venus prehistòriques encara per acceptar dins la comunitat. Faltarien més associacions per verificar-les.
[8] Joan Campàs argumenta a La construcció del coneixement en història de l’art el caràcter canviant dels gustos, necessitats tant d’estils com tribals del col·lectiu i sobretot per l’ideal femení que pretenc contrastar. Campàs diu que anomenar-les Venus està mal fet, i de fet, a mi m’agrada perquè així no ens podem amagar del recent passat masclista que prové del patter familias i més antigament. Les Venus són divinitats de la fertilitat d’entre 250.000 i 280.000 anys.
[9] De “bulto rodó” vol dir que és una forma tallada en tridimensionalitat.
[10] Amb trets facials neandertals; cap ovalat, projecció maxil·lar, front fugisser, manyoc occipital i un gran nas.
Jordi Llort-Figuerola, a 12 de gener de 2024.
Debat6el La Venus de moda: Vídeoescultura performativa.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Jordi,
Primer dir-te que em sembla genial que tractis aquest tema, ja que és un tema d’actualitat i del que, penso, que s’ha de parlar.
En quant a la proposta de deformar en el vídeo la figura em sembla molt interessant, pel que tu dius i pel fet que sigui(s) un home qui realitza la acció.
Ànims,
Irene
Bon vespre, Jordi.
Així com les tres primeres imatges “frames” [en dius] m’han impactat gratament (ep!, això pot funcionar!, he pensat d’entrada) i la referència a Paso Doble també l’entenc bé, a mesura que he anat llegint les referenciacions, m’ha semblat que hi intervenien massa conceptes.
Amb completa voluntat de crítica constructiva, no acab de veure la Venus de Willendorf -o les diferents representacions de la fecunditat- en línia amb la Barbie o la Lucy o les top models o la referència fàl·lica hinduista. Anorèxia i moda, certament tenen un nexe, però em sembla que tota aquesta casuística és molt més subtil i complexa i, ontològicament, tot aquest meltin’pot el percep distanciat del masclisme subjacent. Per a sintetitzar-ho, a mi m’ha semblat qui hi ha massa conceptes referits a una idea central i en un mateix sac i tot referit a la “cosificació de la dona”.
Si em dius que tendesc a simplificar massa les coses, també et donaré la raó. Estic segur, però, que ho tens ben estudiat, meditat, apamat i pots “des_cosificar” 29.000 anys en tres minuts ;-) Passa, però, que jo estic en una fase en què crec que com més senzill és el camí cap al concepte, millor.
Per tant, i només per si et pot servir d’alguna referència, si jo hagués de fer el teu exercici amb els referents que aportes, partiria de la Venus i aniria eliminant “l’excés” de material (fang) per acabar amb la silueta d’aquesta al·lota tan prima (o anorèxica).
La silueta marcada per la projecció, seria el perímetre de l’escultura. O, també, viceversa: a partir de la silueta de la model, afegiria material (fang) fins a arribar al perfil de la Venus. Potser, si la suma d’imatges funciona bé i no genera renou excessiu, acabaria amb tres capes: fang + projecció venus + projecció model.
Sigui com sigui, amb moltes ganes de veure els resultats de la teva proposta.
(com que veig que no es poden inserir imatges als comentaris, he penjat al meu Drive una imatge-resum. Esper que funcioni algun link)
https://drive.google.com/file/d/1ilKVcMBWH5g9-ZcBSxaKjChcwFmPuosU/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/1ilKVcMBWH5g9-ZcBSxaKjChcwFmPuosU/view?usp=drive_link
Bones Frederic, crec que tens tota la raó, i que he de sintetitzar, crec que surten molts treballs de les meves explicacions. A part, m’agrada molt el tema d’anar retallant el volum, com ha fet el cànon, fins aconseguir aquestes cosificacions anorèxiques, anar tallant i treient el fang, i que podria anar llençant a darrera o a terra i així generar un sò més d’alerta, i alhora pausat, com marcant el temps. Demà faig la proposta més sintetitzada i centrant-me en que “menos és más”, sobretot i he d’actuar damunt mentres hi ha una projecció.
Merci
Hola, Jordi. Impresionante el trabajo. Lo he mirado hoy solo por encima, lo tengo que mirar más a fondo mañana. Pero el vídeo final realmente impacta, me ha recordado esos antiguos vídeos que aparecieron cuando empezó a reinar la preocupación por los trastornos de la alimentación.
El estudio cronológico que has hecho sobre las Venus merece un punto y aparte. Pégalo en algún otro sitio, que has sido exhaustivo.
Tu blog, no sé si decir acojonante o acongojante, porque miro el mío ahora y lo veo como de parvulitos. jajajaaj
Lo de la reconstrucción dudosa del cuerpo de Lucy, si no lo pones tú, lo pondré yo en el museo donde esté Lucy. Porque vamos, se me ha subido toda la sangre cuando me he dado cuenta. Qué razón tienes.
Bueno, mañana te buscaré algunas propuestas de mejora, y cuando me mire toda tu obra en vacaciones (porque ahora voy agotada) ¿me autorizas a que haga una entrada en mi blog sobre ti, verdad?
Un saludo,
Úrsula
Hola Jordi.
Em sembla molt interessant el projecte per clara afinitat i de moment té super bona pinta.
En veure el vídeo que projectaràs i veure la tipografia, he pensat que potser podries crear-la a partir de la gravació de la incisió del títol al fang. La caràtula ens endinsaria en l’atmosfera de l’acció performativa posterior i conceptualment ens acostaria a aquesta idea de bísturí, de ferida, tot i que a aquestes alçades de la pràctica potser et resulta massa complicat tot plegat.
Tot plegat m’ha fet pensar en el mite de Pigmalió! Potser et sembla interessant incorporar-lo com a concepte.
Endevant. Amb ganes de veure’n el resultat
Moltes gràcies Aïda, doncs m’encanta la idea del mite de Pigmalió, i per cert… no la coneixia. Ara miro de com incorporar la idea, ja que al igual el comentari del company Frederic de sintetitzar ha tingut bons resultats ara no voldria pas tornar-lo a carregar.
Certament des d’un inici la meva idea ha estat sempre d’anar extraient capes de fang i deformant la massa d’argila per interaccionar amb la videoprojecció, amb una intencionalitat cosificadora de la silueta femenina, però la idea del punt de vista masculí del mite s’escau força. Simplificant, el rei de Xipre estava encegat i obsessionat per la bellesa escultòrica del cos femení, perdent el Nord, com ho ha estat/està encara avui en dia el mascle d’Homo sapiens sapiens.
Incorporaré el mite en la vídeoescultura performativa, en un primer moment canviant ja el nom del títol i també en la tipografia (afegint alguna imatge i referència al dossier), que potser a partir d’ara, en comptes d’una tant moderna serà clàssica o com de pedra, per recordar tot el món dels mites.
Πυγμαλίων : Pigmalió
La idea (de marcar el títol en el fang) de la companya Aïda crec que és fer una mica d’spolier i sobretot és perdre poder d’impacte en l’acció sobre el cos femení; ja que la idea no és fer un traç recte i entenedor des d’un principi, sinó més aviat al contrari, com en les accions performatives, deixar marge per la incertesa i inquietud dels primers moments de l’acció. Per tant, moltes gràcies per l’apreciació Aïda, però no executaré en un principi la tipografia retallant el fang, tal com diu la companya Aïda
Mantindré la sorpresa i seguiré amb la meva idea inicial de retallar la figura grossa de la Venus de Willendorf que al contrari de Frederic si que veig semblança en la cosificació actual de la moda. És cert que els motius són diferents, una era el cos idealitzat per finalitats reproductives i l’actual és per finalitats estètiques, per tant és el cànon de bellesa canviant.
Imatge d’una il·lustració del manuscrit de les metamorfosis d’Ovidi del segle XV.