Publicat per 
Debat0el POST 8 – Post final
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Venus Paleolítiques
Publicat per
Publicat per
Debat0el POST 6 – La Venus de moda.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat4el Post 5 – La Venus de moda.
- . Bischofberger Valdés says:
Hola de nuevo, querido Jordi :) :) :) :)
Me vas a perdonar, una vez más (y sé que tú eres de los que perdonan siempre, ¡cómo se agradece!) pero solo voy a contestarte a aspectos conceptuales, estoy demasiado cansada como para seguir tu hilo. Voy a llevarte la contraria, que es lo que, creo, se llama dialéctica, para aportarte algo.
1. Creo que podemos dejar en barbecho provisionalmente el mito de Pigmalión. Que han avanzado mucho las cosas, y ahora hay toda una cohorte de adolescentes de los que tenemos que ocuparnos… y tú tienes una en casa… que está tocando movil, hay que mirar al móvil y al móvil en mi opinión.2. ¿Consideras la experiencia estética como subjetiva? Esta frase del mundo blanco y negro me encanta, pero no creo que el mundo blanco y negro apunte solo en la dirección, por ejemplo, de ver la realidad en sus extremos. Porque no hay un solo extremo: hay muchos. Por lo tanto, no veo la asociación del blanco y negro con la prehistoria.
3. ¿Tienes tiempo? Sí. Una persona como tú, de una dimensión interior eterna hacia dentro, y en muchos bloques paralelos, siempre lo tiene. Yo necesito hacer este curso de la fundación de los comunes, la revolución no era esto… https://aula.fundaciondeloscomunes.net/
Te dejo el enlace y ojalá fueras, yo voy a hacer el curso y, la verdad, has sido tú el que me ha redirigido a él. Por tu bondad, por tu amabilidad, por tu inteligencia, por tu tolerancia y porque tienes mucha sabiduría en el tándem que formas con tu obra.
Pero te envío el enlace por si te sirve, te lo paso por correo porque aquí no se me pega. - . Bischofberger Valdés says:
A ver si se me pega ahora.
https://aula.fundaciondeloscomunes.net/curso/la-revolucion-no-era-esto - . Bischofberger Valdés says:
Tampoco. Pero yo lo voy a hacer. Trata acerca de las trampas que lo subliminal puede tender al ego, de cómo hay que estar alerta, de que no necesitamos entes protectores… de las dinámicas entre el control consciente y la pulsión, etc. etc. etc. Y sobre sexualidad, cómo no, pero entendida no como práctica, sino como forma de ser, como modo de estar.
Bueno, y sobre todo trata de cosas que no sé todavía y que no las puedo, siquiera, oler; por eso me gusta, por eso me va bien.
Un abrazo, y espero no haberte molestado.
- Jordi Llort Figuerola says:
Moltes gràcies Úrsula, no tinc temps ara, quan respiri una mica, però repeteixo, moltes gràcies per totes les teves bones paraules. :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Post 4 – La Venus de moda
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat9el Post 3 – La Venus de moda
- Marina Ordóñez Brumós says:
L’elecció de mantenir la sorpresa en la performance a La Venus de moda i la decisió de modificar la silueta de la Venus de Willendorf per mostrar com es cosifica actualment al món de la moda. Això dona una forma molt crítica i reflexiva de veure-ho. En general, vols parlar de feminisme i del cos de la dona, són temes delicats de tractar i el meu consell és que siguis el màxim d’entenedor possible amb relació a la bellesa o estètica.
- Jordi Llort Figuerola says:
Moltes gràcies Marina, demà faig la performance davant de la vídeoinstal·lació, i tindré en compte de ser simple en el discurs que estic tancant, però que encara mantenia obert per a la participació de l’Aula, ja que aquesta PAC requereix una col·laboració recíproca. Seguim!
-
- Frederic Melis Fullana says:
Hola, Jordi.
Històricament i acadèmicament, i fins on jo sé, la Venus de Willendorf s’ha associat a la fertilitat.
La (nova)relació que vols proposar amb moda-anorèxia-cosificació-fascinacions-etc. forma part de la teva proposta i em sembla magnífic que desestimis la relació amb la fertilitat. La meva opinió és que, a partir de la projecció d’imatges i el retallat/intervenció a l’argila, ja estàs creant aquesta nova relació simbòlica que t’interessa presentar i no sé veure que afegir més referències pugui resultar fer-ho tot més clar o versemblant. Coincidesc amb la Marina que aquests són temes molt controvertits, tot i que no tenc cap dubte que ho faràs des del màxim respecte i sensibilitat. Del tema “mite Pigmalió” vigila que també s’ha associat a les altes capacitats que alguns estudiants o atletes creuen que tenen.
Com és normal i perquè ho estic veient des de fora, em costa una mica entendre l’associació Pigmalió-anorèxia-Willendorf-moda-cosificació en una videoescultura. Crec que tot és més simple. Ja et vaig expressar la meva opinió tendent al “menys és més”, fins i tot per a propostes artístiques.
A veure aquesta sorpresa… final… quin neguit! i moltes gràcies per la teva paciència i per voler tenir en compte les meves propostes ;-) Bona feina, Jordi!
Salut, company! (i bon dia de sant Antoni que aquí -a Mallorca-, és festa grossa i sonada!)
- Jordi Llort Figuerola says:
Molt bones Frederic, si, vaig llegir lo del concepte en l’esport professional (el conegut complexe dels esportistes d’èlit) com també el pigmalionisme que és el que m’ha motivat a incloure-ho (ja que no ho coneixi agens i crec que pateixo la fixació). M’explicaré millor; és una patologia d’atracció per les estàtues i que vull simbolitzar en la construcció inicial dels blocs d’argila, donant vida artificial per iniciar-hi posteriorment la projecció i després imatge fixa de la Venus mentre vaig modelant l’argila per esdevenir una silueta anorèxica.
Crec que és enriquir el discurs i trobar el perquè a les accions, així que continuo disposat a incloure el concepte a la pràctica. També vull deixar clar que m’ha servit de molt la teva aportació inicial, on detallava les Venus diverses i que volia incorporar cronològicament en videoprojecció. Tenies raó que era massa concepte i despistava.
El tema de la Venus de Willendorf i totes les estatuetes tampoc està clar que fossin només adoracions a la fertilitat, podria tractar-se de quelcom molt més potent, que l’Església i el patriarcat s’ha encarregat de tapar i eliminar. Podrien ser caps o persones conegudes d’una societat matriarcal de la Prehistòria (adjuntaré, en el 4art i últim post, una imatge i informació de les Venus en questió que he descobert).
La Venus, doncs, representa la forma de la dona (i el cànon) en aquelles societats prehistòriques, i parteixo d’aquesta per crear a temps real (performativa) el cànon actual; que ens ha portat a casos d’anorèxia i la indústria de la moda estrenyent les talles o Hollywood i els mass media en la propaganda “cosificadorament” esvelta de la dona.
Una última cosa; he exposat des d’un inici el tema del so/soroll i encara no tinc clar què fer. Si podeu valorar-ho, en el punt 7 del segon post de la Pràctica a Folio posava això:
7- El soroll d’ambient:
Inicialment, se sent els batecs d’un cor i es fa visible per primer cop la imatge de la Venus prehistòrica, en iniciar-se les superposicions de les tres noies anorèxiques apareix una música electrònica (a partir del minut 1’ 12’’). Creieu que una música pot ser massa invasiva i podria influenciar?
M’encantaria poder capturar el soroll que es fa en treballar l’argila blanca i en caure a terra, però malauradament no disposo del sistema de captura d’àudio prou professional, i per això s’ha imitat aquest so del fet de xocar fang blanc i terra en l’edició del vídeo de projecció, concretament en els titulars; en l’aparició del títol i dels crèdits finals.
Com ho veieu?
18 de gener de 2024.- Frederic Melis Fullana says:
Hola, Jordi.
Està ben clar. Has d’incorporar les referències que consideris més convenients al teu plantejament i idea. I, a més a més, em sembla formidable com has anat construint i iterant la teva proposta!
Ja, per acabar… amb això del fang, has mirat per aquí?, hi ha més de 80 sons relacionats amb el fang… qui sap, potser en pots reciclar/adaptar/aprofitar algun! https://sound-effects.bbcrewind.co.uk/search?q=mud
- Jordi Llort Figuerola says:
Moltes gràcies Federic, aquest sons m’aniràn bé per fer la postproducció segurament, ara que com a sons de fons també podrien inspirar-me ja que et transporten a temps antics i arrelen com el fang primigèni. Moltes gràcies, a més, no coneixia aquesta pàgina.
-
-
-
- Aïda Navarro Barba says:
Hola Jordi i Frederich, associo Pigmalió al concepte d’home com a creador i a la dona com a criatura (allò creat) (subjecte-objecte).
Pigmalió aconsegueix materialitzar la seva fantasia, de la mateixa manera que el cànon preten crear una feminitat a mida.Cert que millor guardar la imatge de l’acció performativa pel final, així mantens el suspens…aish…
Amb ganes de veure el resultat!
Avanti
- Jordi Llort Figuerola says:
Gràcies Aïda. Avui tarda faig l’acció! :)
-
- Ana María Serrano Pérez says:
Jordi, em sembla molt potent. Amb ganes de veure els resultats!
Seguim!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Post 2 – Procès Vídeoescultura performativa “La Venus de moda”
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat6el La Venus de moda: Vídeoescultura performativa.
- Irene Hernandez Pacheco says:
Bona tarda Jordi,
Primer dir-te que em sembla genial que tractis aquest tema, ja que és un tema d’actualitat i del que, penso, que s’ha de parlar.
En quant a la proposta de deformar en el vídeo la figura em sembla molt interessant, pel que tu dius i pel fet que sigui(s) un home qui realitza la acció.
Ànims,
Irene
- Frederic Melis Fullana says:
Bon vespre, Jordi.
Així com les tres primeres imatges “frames” [en dius] m’han impactat gratament (ep!, això pot funcionar!, he pensat d’entrada) i la referència a Paso Doble també l’entenc bé, a mesura que he anat llegint les referenciacions, m’ha semblat que hi intervenien massa conceptes.
Amb completa voluntat de crítica constructiva, no acab de veure la Venus de Willendorf -o les diferents representacions de la fecunditat- en línia amb la Barbie o la Lucy o les top models o la referència fàl·lica hinduista. Anorèxia i moda, certament tenen un nexe, però em sembla que tota aquesta casuística és molt més subtil i complexa i, ontològicament, tot aquest meltin’pot el percep distanciat del masclisme subjacent. Per a sintetitzar-ho, a mi m’ha semblat qui hi ha massa conceptes referits a una idea central i en un mateix sac i tot referit a la “cosificació de la dona”.
Si em dius que tendesc a simplificar massa les coses, també et donaré la raó. Estic segur, però, que ho tens ben estudiat, meditat, apamat i pots “des_cosificar” 29.000 anys en tres minuts ;-) Passa, però, que jo estic en una fase en què crec que com més senzill és el camí cap al concepte, millor.
Per tant, i només per si et pot servir d’alguna referència, si jo hagués de fer el teu exercici amb els referents que aportes, partiria de la Venus i aniria eliminant “l’excés” de material (fang) per acabar amb la silueta d’aquesta al·lota tan prima (o anorèxica).
La silueta marcada per la projecció, seria el perímetre de l’escultura. O, també, viceversa: a partir de la silueta de la model, afegiria material (fang) fins a arribar al perfil de la Venus. Potser, si la suma d’imatges funciona bé i no genera renou excessiu, acabaria amb tres capes: fang + projecció venus + projecció model.
Sigui com sigui, amb moltes ganes de veure els resultats de la teva proposta.
(com que veig que no es poden inserir imatges als comentaris, he penjat al meu Drive una imatge-resum. Esper que funcioni algun link)https://drive.google.com/file/d/1ilKVcMBWH5g9-ZcBSxaKjChcwFmPuosU/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/1ilKVcMBWH5g9-ZcBSxaKjChcwFmPuosU/view?usp=drive_link - Jordi Llort Figuerola says:
Bones Frederic, crec que tens tota la raó, i que he de sintetitzar, crec que surten molts treballs de les meves explicacions. A part, m’agrada molt el tema d’anar retallant el volum, com ha fet el cànon, fins aconseguir aquestes cosificacions anorèxiques, anar tallant i treient el fang, i que podria anar llençant a darrera o a terra i així generar un sò més d’alerta, i alhora pausat, com marcant el temps. Demà faig la proposta més sintetitzada i centrant-me en que “menos és más”, sobretot i he d’actuar damunt mentres hi ha una projecció.
Merci
- . says:
Hola, Jordi. Impresionante el trabajo. Lo he mirado hoy solo por encima, lo tengo que mirar más a fondo mañana. Pero el vídeo final realmente impacta, me ha recordado esos antiguos vídeos que aparecieron cuando empezó a reinar la preocupación por los trastornos de la alimentación.
El estudio cronológico que has hecho sobre las Venus merece un punto y aparte. Pégalo en algún otro sitio, que has sido exhaustivo.
Tu blog, no sé si decir acojonante o acongojante, porque miro el mío ahora y lo veo como de parvulitos. jajajaaj
Lo de la reconstrucción dudosa del cuerpo de Lucy, si no lo pones tú, lo pondré yo en el museo donde esté Lucy. Porque vamos, se me ha subido toda la sangre cuando me he dado cuenta. Qué razón tienes.
Bueno, mañana te buscaré algunas propuestas de mejora, y cuando me mire toda tu obra en vacaciones (porque ahora voy agotada) ¿me autorizas a que haga una entrada en mi blog sobre ti, verdad?
Un saludo,
Úrsula - Aïda Navarro Barba says:
Hola Jordi.
Em sembla molt interessant el projecte per clara afinitat i de moment té super bona pinta.
En veure el vídeo que projectaràs i veure la tipografia, he pensat que potser podries crear-la a partir de la gravació de la incisió del títol al fang. La caràtula ens endinsaria en l’atmosfera de l’acció performativa posterior i conceptualment ens acostaria a aquesta idea de bísturí, de ferida, tot i que a aquestes alçades de la pràctica potser et resulta massa complicat tot plegat.
Tot plegat m’ha fet pensar en el mite de Pigmalió! Potser et sembla interessant incorporar-lo com a concepte.
Endevant. Amb ganes de veure’n el resultat
- Jordi Llort Figuerola says:
Moltes gràcies Aïda, doncs m’encanta la idea del mite de Pigmalió, i per cert… no la coneixia. Ara miro de com incorporar la idea, ja que al igual el comentari del company Frederic de sintetitzar ha tingut bons resultats ara no voldria pas tornar-lo a carregar.
Certament des d’un inici la meva idea ha estat sempre d’anar extraient capes de fang i deformant la massa d’argila per interaccionar amb la videoprojecció, amb una intencionalitat cosificadora de la silueta femenina, però la idea del punt de vista masculí del mite s’escau força. Simplificant, el rei de Xipre estava encegat i obsessionat per la bellesa escultòrica del cos femení, perdent el Nord, com ho ha estat/està encara avui en dia el mascle d’Homo sapiens sapiens.
Incorporaré el mite en la vídeoescultura performativa, en un primer moment canviant ja el nom del títol i també en la tipografia (afegint alguna imatge i referència al dossier), que potser a partir d’ara, en comptes d’una tant moderna serà clàssica o com de pedra, per recordar tot el món dels mites.
Πυγμαλίων : Pigmalió
La idea (de marcar el títol en el fang) de la companya Aïda crec que és fer una mica d’spolier i sobretot és perdre poder d’impacte en l’acció sobre el cos femení; ja que la idea no és fer un traç recte i entenedor des d’un principi, sinó més aviat al contrari, com en les accions performatives, deixar marge per la incertesa i inquietud dels primers moments de l’acció. Per tant, moltes gràcies per l’apreciació Aïda, però no executaré en un principi la tipografia retallant el fang, tal com diu la companya AïdaMantindré la sorpresa i seguiré amb la meva idea inicial de retallar la figura grossa de la Venus de Willendorf que al contrari de Frederic si que veig semblança en la cosificació actual de la moda. És cert que els motius són diferents, una era el cos idealitzat per finalitats reproductives i l’actual és per finalitats estètiques, per tant és el cànon de bellesa canviant.
Imatge d’una il·lustració del manuscrit de les metamorfosis d’Ovidi del segle XV.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a..jpg){kind=link}
Buenas noches, Jordi.
Como siempre, un trabajo riguroso, serio, profundo. A la vez, comentarte que no considero que sea positiva más que la visibilización de lo evitable por la voluntad humana… pero hay aspectos del psiquismo que más vale no convocar.
Seguramente, mi trabajo también te parece demasiado negativo, por llamarlo de alguna manera. Pero la muerte de un anciano, y lo soy porque estoy en el rango de edad, es, de algún modo, lo inevitable y, por mucha aprehensión que nos dé, se puede visibilizar sin ningún problema.
Imagino (y deseo, para que haya debate) que no estarás de acuerdo.